CATALUNYA

Decàleg
CATALUNYA

 

Arran de la victòria borbònica en la Guerra de Successió a la corona hispànica, Catalunya va ser incorporada al nou Estat espanyol borbònic per dret de conquesta, com afirmà textualment el rei espanyol Felip V. Aquesta anormalitat comporta que aquests 300 anys hagin de ser considerats com d’ocupació i resistència del poble català.

 

Denunciem que durant aquests tres-cents anys hem patit l’intent constant de liquidació i assimilació del nostre poble. És superflu tornar a descriure l’estratègia seguida per l’estat espanyol per fagocitar-nos. La despersonalització cultural, l’ocupació militar seguida de colonialisme econòmic, la persecució lingüística i la negació de l’especificitat cultural al llarg de la història han estat els eixos per la devastació d’un poble.

 

Avui, com ahir, l’estat fa servir els recursos al seu abast per mantenir i aprofundir aquesta situació, una estratègia en la qual estan inclosos, com corretges de transmissió, tota mena de mitjans de comunicació i col·lectius espanyols instal·lats a Catalunya que treballen contra el renaixement i la presa de consciència del nostre poble.

 

Per altra banda aquesta circumstància històrica no ens ha d’impedir veure una realitat més profunda, ni caure en el reduccionisme de culpar de tots els mals de Catalunya a l’Estat espanyol, fàcil recurs dels polítics locals per intentar eximir-se de responsabilitats de la seva nefasta i destructiva gestió. Actualment el pitjor enemic de la nostra identitat és la mateixa classe política catalana imbuïda de mundialisme, cosmopolitisme i globalisme que actua a favor de la immigració massiva, de la descatalanització, de la islamització i de la tercermundialització de Catalunya. Tot manipulant el sentiment d’identitat i de llibertat del poble català, la seva acció real consisteix en la nostra destrucció demogràfica, cultural i moral: avui són l’enemic més subtil i més perillós al qual ens enfrontem.

 

Catalunya necessita imperiosament un nou marc polític, l’estat català, perquè el nostre poble pugui conservar la seva identitat i llengua, ser senyor de la seva terra i pugui projectar-se en l’esdevenir històric. Les demarcacions del país tornaran a ser les pròpies, vegueries-comarques-municipis.