IMMIGRACIÓ

Decàleg
IMMIGRACIÓ

 

Catalunya està sotmesa des de fa dècades a un procés “d’immersió demogràfica” dirigit pels successius governs del país. Aquest procés consisteix a autoritzar, promoure, potenciar i subvencionar l’arribada de centenars de milers d’immigrants no europeus. Amb l’actual ritme demogràfic la població catalana corre un objectiu i greu perill de convertir-se en minoritària al seu propi país. És responsabilitat històrica de l’actual generació preservar el patrimoni identitari català i projectar-lo cap al futur de la nostra història com a poble.

 

Les desastroses polítiques dels diferents governs de la Generalitat no s’han preocupat de promocionar polítiques familiars i de natalitat entre els catalans autòctons, mentre que al mateix temps s’ha destinat ingents fons a fundacions com “nous catalans” i altres experiments que atempten directament contra la nostra essència com a poble.

 

Com a identitaris, definim a un poble en funció dels termes d’arrelament i d’herència històrica, per això no creiem mistificacions com la integració o assimilació de masses ingents del tercer món. La nostra oposició a la immigració no és deguda a motius conjunturals, sinó essencials.

Afirmem que només poden arribar a formar part del poble català els immigrants castellans/europeus que s’hagin instal·lat al nostre territori, i que ho hagin fet amb la voluntat d’acceptar i formar part de la nostra realitat com a poble; mai immigrants d’altres llocs amb el que la separació en termes de civilització, història i forma de concebre el món, la fa irrealitzable.

Assenyalem un cop més com fals el concepte d’integració, puix només fa referència al fet que els immigrants s’acullin “sense protestar” als beneficis i subvencions de la nostra societat, a més d’introduir-se en el mercat laboral, convertint-se en competència deslleial envers els nostres treballadors i provocant l’actual “dúmping” salarial i social que juga en contra de les nostres classes socials menys afavorides.

Ens oposem a la creació d’una societat multicultural i multiètnica com proposen tots els partits de l’àmbit polític actual. Denunciem a les societats multiculturals per estar construïdes sobre la inestabilitat i el potencial conflicte permanent. Catalunya és catalana i europea o no és.

De tota aquesta allau, que a casa nostra representen gairebé dos milions arribats en poc més de vint-i-cinc anys (qualsevol que passegi per les comarques de la mil·lenària Catalunya podrà comprovar-ho) el que més crida l’atenció és la presència multitudinària de musulmans, amb les seves mesquites, l’aplicació de la Xaria, les dones amb vels, la seva violència i el començament dels menús Halal a les escoles, entre altres exigències. Un procés anomenat islamització, però que no constitueix el problema de fons (perquè, recalquem, és un problema d’identitat, no pas religiós), sinó una de les manifestacions més visibles del ja anomenat fenomen principal; la immigració-invasió del tercer món envers Europa.

 

Concretant:

 

  • Tancament de fronteres a qualsevol nou immigrant no europeu.
  • Expulsió de tots els il·legals i delinqüents.
  • Repatriació progressiva dels immigrants en atur i immediata dels que hi estiguin en finalitzar la seva autorització de residència temporal.
  • Fi del reagrupament familiar.
  • Els llocs de treball públic seran exclusivament pels catalans.
  • La contractació d’immigrants en situació laboral irregular es castigarà amb fortes penes de presó.

 

Com tot fenomen d’aquest abast, té uns responsables: La globalització, la pseudo-intel·lectualitat liberal-progressista, heralds del multiculturalisme, que legitimen el procés i que especialment des de fa mig segle han convertit a l’home europeu en culpable de “tots els mals del món”, un complex de culpabilitat que intenta castrar els arguments per oposar-se a l’allau, mentre alimenta un “bonisme” suïcida. Una classe política preocupada pels seus interessos egoistes, convertida en casta endogàmica que ha obert les portes al tsunami de la immigració, una traïció sense precedent a la seva pròpia gent.

Els mateixos dirigents del tercer món fan proclames com “conquerirem Europa amb el ventre de les nostres dones” o “les mesquites són les nostres casernes”.

Com a catalans reclamem el dret de ser els senyors de la nostra terra.

Com a catalans tenim el dret d’oposar-nos a un programa d’enginyeria social que ens aboca a la desaparició.

Com a catalans proclamem el dret d’expulsar als immigrants delinqüents, als il·legals i als aturats i a decidir quants immigrants estem disposats a permetre que visquin a casa nostra.

Perquè en aquest país que sembla que sigui de tothom, ja és hora que diguem alt i fort, plens d’orgull i amb tota legitimitat: Catalunya és dels catalans!