ECONOMIA

Decàleg
ECONOMIA

 

Com a principi defensem la concepció social de l’Estat, entès com a instrument polític de la comunitat nacional, l’obligació del qual és aconseguir la màxima realització de tots els membres de la mateixa i garantir la igualtat d’oportunitats per a tots ells, sense que mai sigui el “lliure mercat” qui les estableixi.

Proclamem el convenciment ètic que el bé i la supervivència del poble, està per sobre de qualsevol interès particular o de grup. La finalitat última de l’economia està supeditada a aquest principi.

Ens oposem a les concepcions liberals i individualistes de l’economia i de l’Estat.

 

La concepció social de l’Estat és antitètica a la concepció liberal d’aquest, que l’entén com un “mal necessari” i demana la seva “no-intervenció” i pràctica eliminació en benefici de les regles internacionals del “mercat”.

 

El liberalisme és la idea segons la qual l’Estat s’ha de desdibuixar perquè sigui el mercat qui reguli les relacions socials entre els individus, els quals són entesos com a simples productors-consumidors despersonalitzats, sense arrels ni lligams.

El mundialisme no és més que el desenvolupament ideològic dels principis liberals.

 

 

Per a nosaltres l’Estat és l’instrument polític del qual es dota una comunitat nacional-popular per actuar en el pla polític, per mantenir la seva especificitat / identitat i per projectar-se com a tal en l’esdevenir històric.

 

L’Estat té per tant la potestat i l’obligació de vetllar per la màxima realització i benestar de tots els membres d’aquesta mateixa comunitat nacional-popular.

 

Irrenunciable:

  • Jubilacions dignes.
  • Sanitat pública.
  • Educació que garanteixi la igualtat d’oportunitats (els fills de les classes menys afavorides econòmicament han de tenir exactament les mateixes possibilitats acadèmiques i professionals que la resta)

Això és “intervenció” social antiliberal.

En la lògica liberal, sanitat, pensions o educació poden ser un negoci, des del punt de vista nacional, mai.

 

L’Estat pot intervenir o no en l’economia, però la qüestió de veritat és que, com sempre ha estat en les societats europees, la funció sobirana / política (anomenada primera funció) està per sobre de l’econòmica / productiva (anomenada tercera funció). L’obligació de l’Estat és que la funció econòmica compleixi amb la seva funció i a aquest fi es farà el que calgui per protegir als treballadors i la indústria nacional (l’injuriat aranzel i altres mides podran servir com eines al cas) de la suposada igualtat amb fabricants del tercer món, i els seus productes fets en règim de semiesclavitud. Naturalment som oberts al comerç internacional, però aquest ha d’estar regulat i limitat als països amb similars condicions socials i econòmiques.

És evident -l’experiència ho demostra- que les economies funcionen per l’activitat personal i empresarial privada, i això és positiu. L’Estat -en via de principi – només pot intervenir quan això no és així, o quan les necessitats polítiques ho determinin, però mai -com en els països comunistes- per entorpir l’acció econòmica i empresarial privada. L’estat podrà, en les circumstàncies que així sigui necessari fer-ho, auto limitar les seves funcions, però des de la funció sobirana i de l’interès col·lectiu de la comunitat nacional, no des del principi liberal de l’actuació de l’individu.

 

L’Estat ha de determinar sectors estratègics amb l’objectiu de servir a la comunitat nacional-popular. Que l’Estat intervingui o no en aquest sector és una decisió per la qual està legitimat, però la seva intervenció també pot ser “no intervenir”, evidentment.

 

Acabem tot tornant a l’inici, és una qüestió de principis: la sobirania per sobre de l’economia, i assumit això, la funció econòmica -de gestió privada o estatal- han de funcionar el millor possible. Cal donar suport a l’economia productiva i restringir l’especulativa.