03 maig 1 Maig: El treball català per als treballadors catalans.
L’economia ha d’estar al servei de la comunitat popular catalana, per això defensem un sector públic fort i la nacionalització dels sectors claus i estratègics (sanitat, energia, matèries primeres i defensa), que no poden ser concebuts com un negoci (lògica liberal), sinó com a elements inalienables de la comunitat nacional catalana (lògica identitària).
La globalització és un procés històric que té com a finalitat convertir al món en un únic mercat, regit per les lleis econòmiques, sense cap control polític. Tota identitat-diferència és percebuda, lògicament, com un fre. L’home és concebut com a consumidor-productor universal (la falsa “ciutadania universal” és la seva coartada), idèntic i intercanviable, sense passat, herència ni cultura; només un element més de la cadena de producció i consum que alimenta el mercat universal. Com tot procés històric, la globalització és producte d’una voluntat, la dels grans poders econòmics i financers; i d’una ideologia, el cosmopolitisme neoliberal internacionalista, renovat i rellançat a finals del passat segle per Margaret Tatcher i Ronald Reagan. Com ideologia es sustenta en una sèrie de dogmes, avui assumits com a intocables pel “políticament correcte”.
Per imposar-se, la globalització farà servir, està fent servir, tot tipus d’eines. La immigració massiva, generadora d’un desequilibri social agut i que queda emmascarada en “la lliure circulació de persones” (en realitat mà d’obra barata), té com a funció doblegar al treballador de casa nostra.
L’eliminació de tota protecció a la nostra industria, circumstància que juntament amb la desaparició de “l’aranzel” la deixa, ens deixa, en una suposada igualtat amb productors del tercer món, on els productes es fabriquen en règim de semi-esclavitud, queda també emmascarada en la “lliure circulació” de mercaderies.
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.