VIC NO ESTARIA COM ESTÀ.

04 març VIC NO ESTARIA COM ESTÀ.

“Llàstima no haver votat a l’Ester en 2015, Vic no estaria com està ara”, és un comentari que estic sentint últimament, i que molta gent em diu. Tenen raó, Vic no hauria arribat a la situació caòtica actual.

Ens vam presentar amb una candidatura valenta, dient les veritats, disposats a tot per a posar fre a la inseguretat i al desastre generalitzat provocat per la immigració que en forma d’al·luvió destrossa la nostra ciutat. La gent va mirar cap a un altre costat, va votar les candidatures autoproclamades “anti-feixistes” i “anti-racistes”, és a dir masoquistament immigracionistes, que a més a més prometien una independència que ni sabien ni volien, és més, ni se la plantejaven com a opció real, però amb la qual han aconseguit enganyar, i increïblement encara ho aconsegueixen, a centenars de milers de catalans. És al·lucinant, però és així.

Com en tot a la vida el camí al desastre és sempre la por, la por de veure les coses com són, la por d’assenyalar causes i culpables, la por de reconèixer que s’ha estat enganyat i estafat, en definitiva la por a la realitat, i aquesta por és el que està fent miques la nostra societat.

Anys després aquesta mateixa por segueix, encara que cada vegada més gent veu les coses com són, però tampoc s’atreveixen a actuar en conseqüència. Aquest Vic de 2021 és ni més ni menys un Vic en el qual les noves generacions d’immigrants destrossen l’estació i cremen la comissaria dels mossos i encara hi ha delirants que diuen que això té a veure amb no sé quina “resistència a l’ocupant”. Mentides i més mentides que només actuen com a autosuggestió d’auto-consol. No senyors, tot això té a veure amb la violència immigrant que existeix a França o Bèlgica i que augmenta cada dia a Catalunya, deixin d’auto-enganyar-se.

Només queda esperar que algun dia hi hagi prou valentia, no sols per a veure la realitat, sinó per a actuar en conseqüència, amb coratge, amb ímpetu, amb orgull, amb tot el que necessita un poble per a sobreviure.

Les oportunitats són això, oportunitats i si es perden hi ha conseqüències greus, espero que dins d’uns anys el comentari no sigui “per aquell temps havíem d’haver votat a Ester, ara amb Mohammed Alí-Musalín en l’alcaldia i amb un 40% de vots al partit islamista, la vida aquí és insofrible”, perquè llavors només podré afegir “i sense possibilitat de tornar a després de”, ara fins i tot la tenim.

Ester Gallego.