Arnau Mir De Tost.

30 maig Arnau Mir De Tost.

Arnau Mir de Tost, nascut poc després de l’any 1000, va ser un dels més antics i admirats guerrers de la nostra història. La seva vida va ser una lluita constant per afermar la seva sang, el seu mode de vida i per reconquerir les terres que havien estat dels seus avantpassats.

Nascut d’una família de guerrers de frontera del comtat d’Urgell, aviat va quedar orfe del seu pare Miró, senyor del castell de Tost.
Les famílies de carlans eren una part important de la petita noblesa catalana. La paraula carlà, fa referència a una important figura de la petita noblesa catalana, es tracta de guerrers de l’estament de cavallers, pertanyents a la noblesa menor, és a dir, de sang noble, però sense béns materials que actuaven com a delegats del senyor feudal al qual estaven obligats de forma lliure, guardant, administrant i defensant un o alguns dels seus castells. Eren persones de confiança dels senyors medievals i tenien a càrrec seu la guàrdia efectiva de la fortalesa solar a la qual pertanyien, trobant-se al capdavant de la guarnició militar d’aquestes. A canvi d’aquest servei militar tenien en feu una part de les propietats. Amb el pas del temps, aquestes famílies de militars professionals van anar acumulant diverses castellanies, obtenint nous privilegis i assentant el seu llinatge amb armes pròpies, convertint-se en alguns casos, gràcies al seu valor i serveis en la guerra de reconquesta, en autèntics senyors de la Catalunya Vella. Guerrers valerosos, orgullosos de la seva sang i els seus orígens, van fer de la seva vida una lluita constant contra l’invasor africà que havia derrotat cents anys enrere als seus avantpassats. La seva tenacitat, valor i esforç els va convertir en importants senyors, membres d’una aristocràcia que es va legitimar davant dels altres sectors socials europeus de la península Ibèrica per regir els destins dels nous enclavaments catalans. Aquesta és la història d’un d’ells.

La família d’Arnau Mir pertanyia a un dels llinatges més propers a la poderosa casa d’Urgell, per la qual cosa el podem trobar des de molt jove al costat del seu senyor natural Ermengol II d’Urgell sempre ocupat en les lluites contra els musulmans. La seva proximitat al comte català li permet ser un dels testimonis del conveni de cessió per part de Berenguer Ramon I de Barcelona a Ermengol II d’Urgell, dels castells d’Alòs, Rubió, Malagastre, Obi i Montmagastre.

L’any 1034, a les ordres del comte d’Urgell, conquereix la vall d’Àger, important gesta militar que va ampliar les fronteres del comtat d’Urgell a la vall del Segre. A conseqüència d’aquesta victòria, Ermengol II li va cedir el castell d’Artesa i la mort del comte, va obtenir també Montmagastre i altres enclavaments, convertint-se en el principal senyor de les terres frontereres del Segre. N’havia casat l’any 1031 amb Arsenda, també de llinatge noble, establint-se al castell de Llordà, convertint-lo en important fortalesa i base de les seves empreses guerreres, mentre exercia com a tutor del futur comte Ermengol III. Després de la pèrdua d’Àger a les mans dels musulmans, el va reconquerir l’any 1047, aquesta vegada de forma definitiva, convertint-se en vescomte de l’esmentada plaça. Feudatari dels comtats de Barcelona, Pallars i Urgell, l’any 1060, Arnau Mir de Tost era un dels principals senyors de guerra de la marca catalana, càrrec al qual va arribar gràcies al seu esforç militar i als seus dots polítics i organitzatius. L’any 1068 va participar en l’assemblea de magnats que va promulgar els primers Usatges de Barcelona, el codi de lleis feudals vigent a Catalunya fins a l’any 1714. En aquestes dades, els dominis i possessions d’Arnau Mir, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès passant per l’Alta Noguera fins a internar-se en el Montsec. Més de trenta castells i diverses possessions agràries convertien el vescomte d’Àger en el líder d’un petit estat dins del comtat d’Urgell així com en el personatge històric més important de l’alta edat mitjana a les terres de Lleida.

Tanmateix va establir importants aliances familiars casant les seves filles. Valènça, amb el comte Ramon IV de Pallars i a Letgarda amb Ponç I, vescomte de Girona i senyor de Cabrera.

Quan l’any 1066 el seu pupil el comte Ermengol III d’Urgell va morir lluitant a Barbastre al costat del rei, Arnau es va fer càrrec de les restes del seu senyor natural portant-lo a les seves possessions d’Àger i enterrant-lo a la col·legiata de Sant Pere i fent-se càrrec del fill d’aquell, Ermengol IV fins a la seva majoria d’edat, actuant de fet com a verdader senyor d’Urgell, sense oblidar en cap moment el principi i jurament de fidelitat que el lligava la família comtal.

Cabdill militar dels exèrcits confederats de Barcelona i Urgell, l’any 1064 va liderar amb el suport papal els exèrcits catalans en la Reconquesta, en una empresa que ha estat reconeguda com la primera croada de la història.

L’any 1072, poc temps després de la seva peregrinació a Composte-la, el vell cabdill català redactava el seu testament, on lamentava, que la vida no li hagués donat més dies per conquerir més terres els invasors musulmans.

Realment, la vida d’Arnau Mir de Tost mereixeria un romanç com el que va enaltir les glòries del seu homòleg castellà Rodrigo Díaz de Vivar. Potser d’aquesta manera, no seria avui injustament oblidat per a la història i la memòria popular. Gran personatge del seu temps, verdader heroi medieval català, temut pels seus enemics i respectat pels seus, és avui tanmateix poc conegut fins i tot a les terres on van néixer.

D’Arnau Mir de Tost no han quedat retrats ni efígies, només les armes del seu llinatge, perpetuat en altres cases nobles de la vella Catalunya.

Seria impossible entendre la història del nostre poble sense conèixer a personatges immortals com a aquest cavaller català que va fer de la fidelitat i la lluita per la seva identitat el seu viatge en la vida.

Les gestes i el seu exemple perduraran en la nostra memòria com a poble ….. Encara que avui a alguns no els interessi.