11 abr. Eleccions presidencials a Franca. 1ª volta.
“Corsica”, on el sentiment nacionalista es manté ferm, ha votat aclaparadorament als candidats “d’extrema dreta”, Le Pen i Zemmour. La suma dels vots als dos candidats ha passat del 40%, més d’un 10% de mitjana per sobre de la resta de l’estat francès.
El mateix o ben semblant ha passat a la Catalunya del Nord, a on Marine Le Pen ha quedat la primera.
A l’altra punta de la balança, Mélanchon, el candidat de “la franca insubmisa” (eufemisme d’extrema esquerra) ha estat el tercer en l’àmbit estatal … I ha tingut els seus millors resultats a indrets com Sena Saint-Denis (que forma part de “Petite Couronne de Paris”), el departament amb la taxa d’immigració més alta de tota Franca. Per complementar el resultat cal mencionar les cartes i proclames d’alguns imams i predicador islàmics de Franca a votar-lo.
Sembla inversemblant tot plegat, els corsos i els catalans del nord voten als jacobins com Le Pen (més que no pas Zemmour que no ho és tant) i els musulmans s’han fet partidaris de l’extrema esquerra i el que representa. És així?, no, no ho és pas.
El que ha passat, a grans trets, és que catalans i corsos nacionalistes per una banda i musulmans islamistes per l’altra, han votat en clau estrictament política.
Com ha esmentat el nostre amic cors Thierry Biaggi: “Aquesta votació no és “tricolor. Els corsos, nacionalistes sobretot, són contra el mundialisme. No volen més immigració extraeuropea, ni volen una dictadura financera, ni més passaports sanitaris, ni més correcció política, ni més marxisme cultural …. ni més islamització”.
Per l’altre extrem, els musulmans ha fet quelcom semblant, han votat el que els és més útil, a “l’islamogauchiste” Mélanchon. De fet ho han explicat ben clar, qualificant-lo com: “el menys dolent dels candidats”. Els imams i predicadors de França demanen votar per Mélanchon. Així és com surt a un diari francès. El dia que puguin presentar un candidat i partit propi prou fort, abandonaran la tàctica utilitarista i es presentaran com el que són. Al pas que anem, amb xifres d’immigració i de “taxa de natalitat”, tardarà encara … Però no tant com pot semblar.
De tot plegat, que n’hem d’extreure?, que en política s’ha de jugar amb la realitat i no pas fer volar coloms. Com deia el polític espanyol Cánovas: “La política es el arte de aplicar en cada época de la historia aquella parte del ideal que las circumnstancias hacen posible” i afegim, perquè és prou important: “les circumstàncies” són el que hem de saber propiciar si volem canviar les coses.
SOM a la feina.
SOM Catalans.
No hi ha comentaris