01 des. Albirant l’abisme sense fons.
Tots coneixem les despeses directes per la immigració, o com a mínim, les intuïm. Dels ajuts directes, des del mateix dia que arriben o surten d’un CIE, fins als xecs de menjadors de les escoles, la gamma és infinita.
Avui farem un petit esment als “indirectes”, la gran xifra negra que ningú gossa, ni en somnis, d’establir.
Ho farem amb un exemple ben senzill i fàcil.
Notícia d’avui al diari, titular: “Els 719 agents que componen l’Àrea Penitenciària de Mossos d’Esquadra realitzen una mitjana de 2,5 milions de quilòmetres per carretera cada any”.
Doncs bé, si pel cap baix sabem que el 45% dels presos són immigrants és lògic de suposar que el 45% d’aquests 2,5 milions de kilòmetres corresponen als seus trasllats. Si establim un prudent preu del gasoil (la majoria dels trasllats són en furgoneta policial) mitjana anual, a 1,80 € el litre, resultarà que només en aquest concepte la xifra anual serà d’uns 1.125,000 kilòmetres, multiplicats per 1,80 € el litre, surt un total aprox. de 2.025,000 euros.
Seguim amb la quantitat d’hores policials i efectius dedicats a custòdies, trasllats, assistències a judicis amb els detinguts i mil coses més …..
I això tot plegat és la punta de la punta de la punta d’un iceberg gegantí que comporta milions i milions d’euros, i això només pel que fa a l’àrea policial. Podríem afegir les despeses judicials, els traductors, etc.
Acabem recordant que la manutenció diària de cada pres són uns 84 euros, dels quals, com ja hem comentat, el 45% són immigrants (una xifra aprox. de 3800 persones, dades de 2021), això fa uns 116.000.000 a l’any.
La suma total, difícil, però no impossible de calcular faria feredat.
I alguns encara diuen que ……
No hi ha comentaris