13 des. Futbol, la continuació de la política per altres mitjans.
El jugador marroquí Sofiane Boufal, ha fet unes declaracions sobre la victòria del seu equip als quarts de final del Mundial, en concret ha manifestat que: “és la victòria de tot el poble marroquí, de tots els pobles àrabs i de tots els pobles musulmans del món”.
Tot un exemple del que ha de dir un bon musulmà i membre de l’Umma.
No cal imaginar-se el rebombori si això ho hagués dit un jugador europeu, una cosa així com: “és la victòria de tot el poble (–“qualsevol d’Europa a escollir”), de tots els europeus i de tots els cristians del món”. Ben segur que hauria estat fulminat pel deu del bonisme. Es veu que algunes coses només les poden dir “els de fora”, i els mitjans encara li riuen les gràcies i tot, mentre resten prohibides “al de casa”.
El més significatiu, això és important de veritat, és que el JUGADOR MARROQUÍ va néixer a París, com 14 més del total dels seleccionats per Marroc, 15 en total, més de la meitat.
I heus aquí, juguem amb el seu país ……. i quin es EL SEU PAÍS, si resulta que són de segones i fins i tot potser de terceres generacions nascudes a Europa?, la resposta és colpidora i alliçonadora: EL MARROC, d’on realment són i se’n senten.
Quina lliçó.
Una vegada més tornem a ser testimonis del fracàs absolut d’aquesta aberració que alguns obnubilats (només d’Europa) anomenen integració.
No ens allargàrem més, aconsellem llegir la notícia de l’enllaç, veureu com Marroc ha fet del futbol (una eina més de les que utilitza) un catalitzador que manté, reforça i engrandeix el sentiment identitari i nacional, especialment entre els que són fora del país, faci les generacions que faci.
Un altre cop s’ha de reconèixer … QUINA LLIÇÓ.
Foto: Sofiane Boufal amb la seva mare.
No hi ha comentaris