29 maig De taqiyya ben administrada i de talps de casa.
Si entrem en detalls, a la notícia n’hi ha per a sucar-hi pa, per començar el paio és mig algerià, però deixa ben clar amb “qui” i “què” s’identifica. Un cop més la farsa de la integració queda en solfa.
Continuem amb la frase: “Espero que un dia hi hagi un president de la Generalitat d’origen àrab”, que, disbarat a part com és la utilització del terme àrab, quan ell, com algerià, no és àrab, diu molt més del que diu, que és el que NO DIU …. La paraula àrab s’ha de canviar per musulmà i aleshores queda tot molt més clar i s’entén millor. De fet, ell ja deixa ben clar que és musulmà, només faltaria tenint un papa que va ser imam durant anys a la mesquita de Balaguer, i com naturalment també ho és la seva mama, convertida a l’islam.
Per qui tingui prou coratge, ganes i un xic de masoquisme pot llegir l’article, tota una declaració d’intencions …
Cal recordar que tot plegat avança amb la complaença, l’empenta i la col·laboració dels autèntics talps (la classe política d’aquest país)?
No hi ha comentaris