Natalitat, el factor “humà”.

05 oct. Natalitat, el factor “humà”.

La natalitat està enfonsada arreu d’Europa, els índexs mínims de manteniment, la famosa mitjana de 2,1 fills per dona, ja fa temps que està perduda. Com a exemple aquí, a casa nostra, des de 1982 som en natalitat d’extinció. (avui dia el 35% dels naixements de Catalunya són de mare immigrant, i el 7% de mare nacionalitzada. Total un 42%, no cal ser un Einstein per veure cap a on anem)

Les mesures, que són sempre de caràcter econòmic i d’avantatges laborals, com per exemple als països del nord d’Europa o Hongria, no aconsegueixen aturar la davallada, només contenir-la i ben justet, en tot cas no aconsegueixen assolir el mínim de reposició.

La mitjana “europea” no arriba als 1,5 fills per dona i si a la dada li restem el no-europeus, el desastre es fa encara més evident.
“Casualment” l’estat de l’Europa occidental menys afectat, si bé també “en negatiu” és França, però al preu de comptabilitzar com “francesa” la natalitat dels musulmans i això, com diu la mainada “no s’hi val”.

El fet és que els avantatges impositives-econòmiques, de flexibilitat laboral i baixes per maternitat, si bé són adients i necessàries, no serveixen per canviar la tendència.

Això doncs si el factor econòmic, per important que és, no és determinant .. Què passa?, seria fàcil esmentar que és un problema de “valors” i acabar, a la fi “qui dia passa any empeny”, però si volem anar a l’arrel, que per alguna cosa ens qualifiquen de radicals, hem de parlar d’aquests estranys “valors” que ens porten a l’extinció. Entrarem en aigües tèrboles.

El tema és molt extens, però tirarem de resum.
Els lligams s’han trencat, més ben dit ens els han trencat; ara, quan parlem de poble, una altra paraula corrompuda, ja no es pensa en clau de tradició, els que érem, els que som i els que serem, aquella llarga cadena de la qual els presents només som una baula més, no pas, el comú només concep el “poble” com els vius, els d’ara i poc més … Molt poc més. El futur, com a màxim, s’acostuma a reduir al marc de “la nostra vida”.

Ens han implementat un sistema, el “ho vull ara i tot”, l’hedonisme, les percepcions “de gènere” dignes de manicomi, el consum malaltís i tot embolicat en una pudent solidaritat amb gent que ni coneixem (i que, siguem francs, no ens importen) mentre el veí pot portar tres dies mort casa seva i ni ens n’adonem.

Encara que no es digui obertament, impera (com deia el jovent quan i encara no estava lobotomitzat pel políticament correcte) el “marieta l’últim” i que rebenti tot quan ja no hi siguem.

Amb aquesta mentalitat general es normalitza el …. “Fills, per què?, no importa el futur ni en vull saber res, els nens són una càrrega que m’impedeix fer la meva i viatjar (per fer el préssec per mig món i poder explicar-ho “als amics”) i primer toca comprar-me el cotxe, la moto i el darrer mòbil”. A continuació trobem “als solidaris” que preocupats pel planeta diuen que tenir fills és egoista, i així pretenen justificar el seu veritable egoisme … No hi ha prou places al frenopàtic.

La tasca a fer per revertir el panorama és gegantina i supera l’estret marc de la política tal com s’entén avui.

Nosaltres entenem que l’estat ha de vetllar pel poble i la seva supervivència, caldrà prendre mesures que augmentin i superin al mateix temps els “ajuts” habituals a la natalitat que s’ha de convertir en una QÜESTIÓ D’ESTAT, però sobretot i per sobre de tot, cal una transvaloració, en el més pur sentit nietzscheà, per recuperar el sentit de comunitat ètnica-nacional, de continuïtat, lligams i tradició.

En altres paraules, cal trencar el sistema-model occidental i retornar a nosaltres mateixos, a EUROPA.

Si volem fer honor al “érem, Som i SEREM”, no n’hi ha altre.

SOM Catalans.