04 març Un bri de sobirania?
La negativa de l’executiu espanyol a la utilització de les bases de Rota i Morón pels avions militars d’abastiment de combustible dels EUA és plenament dins la normativa legal. A la fi l’atac d’Israel i els EUA no compta amb l’autorització de l’OTAN ni de les nacions unides.
És evident que ni les raons ni la retòrica que fa servir el govern és l’adequada, de fet fa tuf de ploramiques del tipus “som gent de pau” tan de moda a casa nostra … Però més enllà d’aquesta retòrica una cosa és innegable, el govern espanyol és ara per ara l’únic de tota “l’Europa occidental” que li ha clavat un NO a Trump. La majoria s’han plegat del tot, aplaudint, això sí, amb desgana i la resta malgrat alguna excusa amb arguments que només serveixen per salvar la bugada, gairebé també. L’única excepció al cor general, Meloni i, entre cometes, Starmer de la Gran Bretanya.
“Que ningú s’espanti”, la petita espurna no tindrà excessiva continuïtat ni efecte. El petit succedani de sobirania de Sánchez no arribarà gaire lluny, primer perquè els polítics espanyols no tenen la categoria ni la força per mantenir-se (les declaracions de “estem preparats per un bloqueig” fan riure) i segon i principal, perquè tampoc té cap suport (almenys públicament, atenció al matís) de la resta dels estats europeus. Recordem, com ja hem dit i redit mil cops, cap estat europeu, individualment, no té realment sobirania.
Trump, i la seva política exterior, podrien ser la gran oportunitat d’EUROPA per deslliurar-se de la tutela emmetzinada dels EUA que ja dura vuitanta anys, però de moment falta aquesta voluntat en una Europa que sembla que ha perdut el seu self.
P.D. Com comentari final. Allò dels “partits nacionalistes i sobiranistes”, representats a casa nostra pels inefables AC i VOX, que són els principals hooligans de l’agressió d’Israel i Trump, com si es tractés d’una croada contra el mal, ja és de psiquiàtric. A esmentar com a excepcions L’AfD, el FPÖ i algun més.
No hi ha comentaris