L’ANC s’ha equivocat en gairebé tot.

05 gen. L’ANC s’ha equivocat en gairebé tot.

Carme Forcadell ha lamentat públicament el seu error d’incloure el vot per a la CUP entre les recomanacions que feia l’ANC per a les passades eleccions del 27D. Un error greu que demostra una aventurada ignorància del que és, un error de principiant i no d’algú que pretén un procés col·lectiu d’alliberament nacional, la obligació és informar-se i tenir criteris sòlids i rigorosos sobre el que aquest procés implica.

El mateix error va cometre fa temps una ingènua  Muriel Casals, quan va declarar que “els de la CUP són tan bons nois que no ens donaran cap problema”. Magistral demostració d’olfacte polític i això que tractava amb ells gairebé diàriament.

L’ ANC comandada per Forcadell i Muriel també es van equivocar en parlar d’un “país nou” en què “tots els immigrants tindran papers”, una qüestió que per a res els competia a elles i unes declaracions que no van fer més que la UE -molt sensible amb aquests temes- veiés que les “dirigents” del “procés” català eren unes inconscients irrealistes i fora de lloc que podrien posar en perill la política migratòria i la seguretat de la UE.

Aquesta estupidesa “multicultural” va fer que l’ANC també s’equivoqués en sumar-se a les protestes de les associacions anti-catalanes UCFR i CUP contra el nostre acte -és a dir el d’un partit nacionalista català- de presentació a Vic.

Aquest prejudici “pseudo-progre” va fer que l’ANC tragués cartells per tot Catalunya amb la ridícula llegenda “Obama, deixa votar”, quan Obama ha declarat repetides vegades que està contra la independència de Catalunya, i quan Obama no ha de donar-nos permís per votar ni per a res. Infantilisme patètic.

No obstant això, en una cosa no s’ha equivocat l’ANC i és en organitzar la venda de samarretes a cada manifestació, mitjançant la qual han tret una ingent quantitat de diners a milions de catalans. El negoci és el negoci i d’això si en saben els senyors i senyores  de l’ANC.

Són molts errors, massa, i no es tracta de demanar perdó com ha fet aquests dies el seu nou president, Jordi Sánchez, es tracta de reconèixer la pròpia incapacitat per dirigir res i retirar-se de la vida pública. Això no és un pati de col·legi, és política i estem parlant de coses molt serioses.