Terrorisme sexual.

09 gen. Terrorisme sexual.

El terrorisme no és res de nou, ja existeix des de l’antiguitat, si bé no és fins a la revolució francesa i la soviètica que el trobem amb un salt qualitatiu-massiu. Bàsicament és la utilització del terror per a la consecució d’un fi, normalment, social o polític. El terrorisme per si mateix no canvia res , però coadjuvat amb altres fronts (socials, culturals, polítics, …) resulta útil, si bé èticament i moralment no té excusa.

Avui, a casa nostra, estem sota la fèrula d’un nou terrorisme, l’islàmic. Un terrorisme perpetrat per gents al·lògenes a Europa, que si estan aquí, és perquè els polítics servents de la globalització els han deixat entrar, quan no han directament encoratjat la seva arribada. Naturalment hi ha altres actors en aquesta tragèdia però no és aquest el tema de l’article.

Des de la nit de cap d’any, un nou vector (que s’ha intentat amagar però a causa de la seva grandària ha estat impossible), d’aquest terrorisme ha sortit, a la fi, a la llum dels “mass-media”, el terrorisme sexual. Res de nou dintre el context històric de l’islam, però si a l’Europa moderna.

L’islam preconitza el pudor en la vestimenta de la dona, el seu discurs moralitzant és de coneixement públic, tanmateix la dona que no és sotmet a aquesta norma és “una qualsevol” i haurà de patir-ne “les conseqüències”. És des d’aquesta perspectiva com el terrorisme sexual arriba a prendre la forma d’una apologia del pudor femení.

 Els costums i formes de la societat europea, en una interpretació absolutament maniquea, són gairebé enteses per aquests fanàtics com una autèntica provocació. Una situació que els permetrà abusar de les dones “que no tenen honor” i “es mostren impúdicament en públic”, dones que com ja hem comentat, estan en conseqüència a l’abast del primer que les vulgui posseir, és més, se les ha de castigar-violar.

 Si a tot això li afegim l’hipòcrita “dificultat de contenció” que aquesta gent justifica, s’acaba convertint a la víctima en inspiradora-provocadora, és a dir l’autèntica culpable,  del fet. Un tesi que, no tan curiosament, sembla compartir gent com l’alcaldessa de Colònia (veure les seves declaracions sobre els fets de cap d’any) infestada d’autoodi.

Per acabar, la manipulació, la minorització, les maniobres de distracció dels mitjans, quan no l’ocultació nua i crua de fets com aquest (així com de la majoria de les barbaritats comeses pels immigrants) que ja passen des de fa anys a Europa, si bé no a l’escala massiva del dia 31, no fa sinó encoratjar als seus autors que no poden deixar d’interpretar-les com una mena de “submissió general” a les seves conductes, conductes per altra banda reconegudes i sancionades per la seva religió.

Islam-Europa, dos models de civilització, dues cultures, dues formes de ser i viure. No som compatibles, i si ens mirem al mirall de la història, són adversàries.

Aquí, la nostra!!!

SOM catalans.