Productes de proximitat i globalització de la misèria. G. Cabezuelo.

29 març Productes de proximitat i globalització de la misèria. G. Cabezuelo.

Publiquen avui, amb expressa autorització del seu autor, Gerard Cabezuelo, aquest article, un bon article. Una crítica ferotge al sistema psicopàtic dels capitalistes globalitzadors i a la mal anomenada esquerra, hipòcrita i bonista, que ha perdut els papers. Una autèntica declaració tan certa com políticament incorrecte. En definitiva, una crida al sentit comú feta des de la perspectiva d’un home que vessa idealisme, però empeltat a l’hora de realisme.
I tot escrit en aquesta parla tan definidora dels lleidatans, …. és com un canti d’aigua fresca.

Gràcies Gerard.

Aquí el teniu.

Productes de proximitat i globalització de la misèria.

Una societat bombardejada contínuament amb imputs creats pels Psicòpates que mos governen i difosos pels mitjans de comunicació finançats, subvencionats i dirigits a l’ombra per aquests mateixos Psicòpates, és una societat agredida, manipulada, torturada i submisa a les tendències , modes, estereotips i estil de vida que li convé al Sistema. Un Sistema amb els recursos econòmics suficients per organitzar conflictes armats, instaurar o destituir Governs, manipular el cost de les matèries primeres tant industrials com alimentàries, crear crisi i a nivell social, fer-nos partíceps i actors de les seves conxorxes. Tot això que una persona DESPERTA hauria de tenir clar, passa desapercebut per a la immensa majoria de persones que sense aplicar criteri propi, creuen i acaten sense pal·liatius, tot allò que els amos dicten.

Últimament, mos serveixen en safata i a totes hores imatges colpidores de persones refugiades que per conflictes armats s’han vist obligades a migrar de les seves llars o països. Persones amb noms i cognoms han patit l’horror de la Guerra, les deportacions, tortures, violacions i d’altres fellonies que tots ens podem imaginar. La qüestió és: acollim refugiats i obrim fronteres o destinem tots els recursos adients en origen per tal d’oferir un futur digne per aquests éssers humans? Acollir i obrir fronteres és subvencionar i condemnar en la majoria dels casos a viure de la caritat o ajuts institucionals. Fem-ho si voleu!, els resultats d’aquí a un temps. Per contra, l’ajuda en origen crea inversió, llocs de treball, desenvolupament Territorial i a sobre ningú s’ha de desarrelar de la seva cultura, religió, costums etc… Si hagués voluntat Política/Mercantil i pressió social, es crearien zones segures de pau, on la reconstrucció material i moral de les persones afectades seria possible. Sabeu que ja existeixen zones segures a l’Iraq, Síria o Líbia? Són les Zones d’extracció de Petroli, Gas i Minerals. Casualitat o causalitat? Ho deixo al vostre enteniment. Problema: “l’establisment” de Psicòpates que governa el món no volen ajuda en origen. No volen testimonis de les tropelies que faran per reconstruir les zones devastades per la Guerra. No volen testimonis del robatori i exfol·li que faran de la riquesa natural d’aquests països. No volen persones autòctones a contractar. Clar…sempre hi hauran els Mercenaris Nacionals que hi col·laboraran. Si parlem concretament de l’Iraq, les empreses encarregades de reconstruir infraestructures , xarxes elèctriques, centrals elèctriques, gasoductes, instal·lacions petrolieres, etc. cap és de capital autòcton. Però anem més enllà…. Tots els treballadors dedicats a aquestes feines, són de les Filipines, Vietnamites o del Congo Belga, al seu temps, si voleu.

Valor afegit que deixen aquestes multinacionals al territori? Cap ni un!!, això sí, es paguen la seguretat per mantenir aquestes zones fora de tot conflicte. Líbia, Iraq, Síria i més que vindran… Qui crea i qui en surt beneficiat d’aquests conflictes? No vull refugiats a casa meva. Vull tot l’ajut econòmic i tècnic per tal que cap persona hagi de fugir del seu país. Vull una gestió humana i digna dels recursos naturals i que la ciutadania autòctona en surto beneficiada. Acollir refugiats és fer seguiment al sistema. I ja sabeu quin peu calça el sistema. Consum de productes de proximitat per beneficiar productors del territori com a estratègia de lluita en contra de la globalització econòmica mundial però alhora globalitzem misèria. No volem pomes de la Xina o plàtans de Colòmbia però estem d’acord a desarrelar persones. 20.000 € l’any i crec em quedo curt, costarà mantenir una família de quatre persones refugiades a casa nostra. Per contra amb aquests 20.000 € a casa seva donaríem un efecte econòmic multiplicador que tots podem entendre. Cada refugiat que entri a casa nostra és una derrota a nivell individual i col·lectiva de tots aquells que voldríem canviar el món. Les persones, els éssers humans, han de ser sobirans de les seves vides, S’han de poder traslladar d’un país cap a un altre voluntàriament i no com a conseqüència de les polítiques expansionistes de determinats països en mans d’elits econòmiques mundials.

Entenc que potser pensareu que soc insolidari, racista o fins i tot NAZI!!!! tant me fot el que penseu, sortim al carrer, lluitem i si cal Ajusticiem..qui faci falta però no li fem el joc als Psicòpates. Esteu disposats a correr riscos o només a omplir-vos la boca d’eslògans “solidaris”?. Tot el meu respecte per les persones de bona voluntat que us esteu mobilitzant per tal d’obrir fronteres i “recollir” -vosaltres en dieu acollir- refugiats. Jo, si m’ho permeteu…aquesta vegada adoptaré una actitud passiva. Acollir és ficar un pedaç que no soluciona el futur d’aquestes persones. Ara be, si fent això les vostres consciències grimpen d’alegria, endavant!!!! Per cert i sense ànims de molestar: A Les Borges Blanques ja tenim refugiats. Uns són de color negre, sense papers ni ajuts públics, els podeu trobar cada matí a la Placeta del Terrall esperant que algú els agafi il·legalment per treballar al tros. D’altres són blancs, aturats de llarga durada. La PIRMI, 420€/mes, malalts crònics amb un 64% de discapacitat que no perceben cap prestació de cap administració , desnonats o empresaris arruïnats. Bé no sé….si tan solidaris som, podríem començar pel que ja tenim no? Com diu aquell proverbi Budista: Abans d’iniciar la labor de canviar lo mon, dóna’t tres voltes per casa teva… Altre cop sense ànims d’ofendre… ningú. Us convido a passejar-vos qualsevol Diumenge pel Mercat d’Antiguitats i Segona Ma de Les Borges Blanques. Mercat on es barregen antiquaris de prestigi – si no els coneixeu, el dia que vulgueu us els presento- i gent humil que com a única font d’ingressos és la venda de roba/material de segona mà. Tot plegat som molt hipòcrites….els mateixos productes de segona mà que podem trobar cada diumenge a Les Borges, també els podem adquirir en botigues especialitzades de Lleida, Saragossa o Barcelona i aquí els acusem de vendre material robat. Mala fe, desgast polític a l’actual equip de Govern o potser us sobren ” Els Moros” del Mercat. Tot plegat una incongruència que clama al cel. Gent, persones, éssers humans que intenten guanyar-se el pa, no tenen cabuda en la nostra societat borgenca. Però alhora desestimeu l’Ajut en Origen i voleu acollir refugiats a Borges. Els acollireu a casa vostra potser?, ja tenim refugiats a Les Borges!!! Amenaça: En lo proper article donaré la meva opinió sobre qui s’hauria de ser considerat “Refugiat” en últim terme i qui NO. Que com diuen més enllà de la Franja de Ponent, “no es oro todo la que reluce”.

Gerard Cabezuelo. Les Borges Blanques.