01 març El català, llengua amenaçada.
Un dels grans problemes d’avui dia és que fins i tot quan es diuen veritats i es posen en solfa determinats problemes, gairebé ningú s’atreveix a parlar clar dels remeis.
Veritats si se’n diuen a l’article, hi ha llengües amenaçades i el català n’és una. Però la recepta sembla una mena de placebo … “Per salvar-nos de l’homogeneïtzació globalitzadora .. globalitzem el problema de les llengües amenaçades i comptem amb la bona fe i conscienciació del món”.
No, no serà d’aquesta manera com es podrà redreçar la situació de la nostra llengua, ben al contrari, perquè si bé el problema és global en el sentit que afecta diferents pobles del món, la solució ha de partir dels pobles afectats. Lluitar per guanyar el dret a SER i parlar la llengua pròpia, … Esperar el “manà” de l’exterior és condemna segura a l’extinció cultural.
–“Hem de ser conscients que la llengua depèn de nosaltres i de les nostres accions quotidianes”, diu Junyent i és correcte, però també és imprescindible una política a ultrança del govern català que faci de la recuperació del català un eix de la seva política.
Per començar: EL CATALÀ, ÚNICA LLENGUA OFICIAL DE CATALUNYA.
I per això cal un govern NACIONALISTA.
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.