A LES PENES, PUNYALADES.

A LES PENES, PUNYALADES.

El polític nacionalista neerlandès, Geert Wilders ha demanat fa pocs dies el tancament de totes les mesquites als Països Baixos. Hi ha una realitat evident: a mesura que avança el procés d’islamització, les posicions polítiques es tornen més realistes. Quan l’amenaça es va convertint en realitat és l’hora de proposar solucions que siguin efectives. Això demostra quelcom que anem advertint fa molt de temps: Denunciar només d’islamisme radical o d’immigració il·legal mentre es parla d’integració o “progressiu aprenentatge de la nostra llengua”, és una fantasia que, com totes les respostes infantils, neixen de la por a enfrontar-se amb la veritat.

Davant la invasió / islamització només hi ha tres opcions-posicions:

Els col·laboracionistes. És a dir la superclasse política, mediàtica i financera dirigent.

Els porucs. Que no s’atreveixen a dir la veritat i pensen que problemes d’aquesta dimensió es poden solucionar amb pegats. A aquesta categoria podem afegir un nou element, els partits “del sistema” que progressivament van adoptant aquest tipus de discurs, per por -una altra vegada- al fet que aquest discurs, encara que sigui mínim, quedi en mans de partits “nacionalistes” i que siguin els únics capaços de canalitzar electoralment aquesta preocupació generalitzada.

Els que diem les coses com són i advertim que la situació és dura molt dura i complicada i que si no es prenen mesures de la mateixa dimensió del problema, desapareixerem com a societat, cultura i civilització en un parell de dècades.

Aquests dies hi ha una prova fàcil, reveladora i a l’abast de tots els públics. Per comprovar el vertiginós ritme de la substitució de la població que patim els europeus, no hi ha més que veure l’Eurocopa 2021. Els que ja tenim una edat podem comprar-les amb les seleccions d’aquests mateixos països quan érem nens: la conclusió és eixordadora. Això és el que ens estem jugant, que d’aquí a un parell d’Eurocopes més no hi hagi més d’un 25% de jugadors europeus en total.

Això es diu: The End.

Enric Ravello.

No hi ha comentaris

Publica un comentari