APROXIMACIÓ ALS ORÍGENS MÍTICS DE CATALUNYA.

30 abr. APROXIMACIÓ ALS ORÍGENS MÍTICS DE CATALUNYA.

La cultura oficial és sospitosament poc generosa amb determinats esdeveniments i circumstàncies de la nostra història més profunda. Fets crucials per a la nostra identitat, llegendes que podrien donar sentit al nostre gris present estan oblidats. Si a tot això li afegim tres-cents anys de jacobinisme centralitzador, no ens pot estranyar el desconeixement general sobre l’inici de la conquesta catalana que és al mateix temps el moment històric de la nostra eclosió com a poble.

Només alguns mites sobre els nostres orígens i història sobreviuen, cada vegada més deslluïts i oblidats. En aquest sentit no podem oblidar que si el patrimoni històric castellà va tenir com heroi medieval de la Reconquesta al Cid castellà, també va existir, per exemple, un guerrer català que amb el nom d’Arnau Mir de Tost, va deixar en poemes i sagues les seves gestes contra l’Islam.

La llegenda d’Otger Cathalo, al que també es denomina Otger de Gothland, i els 9 Cavallers de la Terra, també coneguts com a Barons de la Fama, és una d’aquestes sagues que per la seva bellesa, simbolisme i interès històric no hem d’oblidar. Però a més, el seu significat, simbolisme i ensenyaments, fan que avui en dia sigui tant interessant com necessari rescatar-la com un mite motivador d’especial interès per al poble català i els descendents d’aquells que van ser els seus protagonistes fa ja més de mil dos-cents anys.

Aquell no tan llunyà segle VIII, les tropes musulmanes havien vençut als exèrcits visigots, conquerint la península Ibèrica i destruïnt el regne de Toledo. Restes del poble visigot i part de la població hispana-romana s’havien retirat a les zones muntanyoses del nord i nord-est peninsular per fer-se forts i resistir contra l’invasor.

Pocs anys després dos pobles germànics, ambdós representants de l’ordre romà-germànic, feien front als exèrcits islàmics que penetrant per les vies pirinenques amenaçaven d’estendre la seva conquesta a la resta d’Europa, frenant per la força de les armes a Tolosa i Poitiers, la marea africana que trenta anys abans s’havia infiltrat des de les columnes d’Hèrcules. És en aquest moment de confluència entre els temps antics i l’edat mitjana, en la densitat de les bromes de les muntanyes pirinenques, entre el mite i la història, que naixerà, per mediació del sacrifici dels herois, una de les identitats ètniques més glorioses d’Europa.

La història ens parla d’un guerrer germànic, de nom Otger, senyor del castrum Catalaunicum, el qual gentilici va poder ser el castell de Chalons -a prop del lloc on l’any 451 va tenir lloc la batalla dels Camps Catalàunics- i que sota la tutela de l’imperi franc va reorganitzar la resistència de la noblesa visigoda refugiada en les seves antigues possessions del regne de Tolosa.

La llegenda ens transmet la història d’un guerrer arribat del Nord que ferit greument en una batalla desesperada per detenir l’avenç musulmà, es va refugiar a les muntanyes pirinenques alimentant-se de fruits silvestres i de la llet dels cérvols salvatges mentre el seu fidel llebrer Gànguil el cuidava llepant-lo dia a dia fins que es va guarir de les ferides. Mentre es recuperava, el jove guerrer afilava la seva espasa Vilardella i polia el seu escut blau amb l’esperança de tornar a guerrejar contra els invasors d’Europa. El temps va anar passant i quan va considerar que ja havia recuperat el seu vigor va fer ressonar perllongadament la seva banya de cacera entre les valls, els boscos i les muntanyes de la terra envaïda, en una crida a tots aquells guerrers que fidels a la seva sang i a la seva terra desitjaven com ell oferir les seves vides per recuperar els territoris profanats. Fruit d’aquesta crida van arribar nou cavallers de sang germànica que al voltant d’una taula rodona van ajuntar les seves espases amb les d’Otger Cathalo jurant davant de l’altar de la Verge negra de Montgrony complir amb el seu empenyorament de Reconquesta al crit de “Venjança i Guerra” contra l’ocupant musulmà. Aquests nou guerrers, coneguts com els cavallers de la Terra o els nou Barons de la Fama, van iniciar el combat amb les seves hosts aconseguint importants victòries contra el seu enemic i reorganitzant la nova terra fronterera que impediria que els invasors del sud tornessin a passar els Pirineus. Es diu que aquests cavallers van ser els troncs dels importants llinatges catalans de Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Com és freqüent en aquest tipus de llegendes, el guia d’aquesta companyia, Otger Cathalo finalitzarà la seva aventura morint en l’empresa guerrera a què es va consagrar, donant el seu nom i armes – el fidel llebrer Gànguil amb un collaret d’or afegit al seu escut per desig pòstum- al nou creat enclavament d’oposició a l’invasor islàmic i aconseguint la victòria i la fama després de la mort. Els seus companys d’armes així com els seus successors s’encarregarien de transmetre aquest sacrifici a les generacions venidores. El que segles més tard seria conegut com Catalunya naixia entre muntanyes sagrades, bromes, llegendes i la remembrança de batalles en les quals es va afirmar la voluntat de lluita i resistència europea.

Aquesta llegenda del naixement de la Nació Catalana és rica, tal com es pot reconèixer, en simbolismes presents en altres mites europeus. El nom de pila de l’heroi primordial català és d’origen germànic i recorda uns orígens nòrdics, mentre que per alguns el seu gentilici fa referència a un altre lloc mític on tres-cents anys abans es va frenar l’avenç dels huns sobre Europa, per altres recorda els orígens visigòtics de l’inici de la reconquesta catalana per la possible derivació de Gothland en el topònim Cathalo, nom que els francs donaven a les terres de la frontera sud de l’imperi franc ocupades pels gots. Hi ha també qui ha volgut veure en els orígens dels seus avantpassats el castell de Montglane als Alps, considerat per alguns com el Castell del Graal, i n’hi ha qui li identifica amb Holger el Danès, heroi viking que apareix en la cançó de gesta.

La llegenda entronca també en el mite de l’heroi que dorm i somia mentre la barba li contínua creixent en espera de despertar per tornar a la lluita quan un nou perill amenaci la seva Pàtria. Aleshores tornarà al nostre món i pegarà tan fort amb les seves armes que els seus cops s’escoltaran arreu. En qualsevol cas, Otger encarna un mite europeu de combat, present sobretot als pobles nòrdics que regien i salvaguardaven Europa durant els començaments de l’Edat Mitjana.

Com els fundadors de Roma, o els protagonistes de la llegenda de Covadonga, l’heroi català va sobreviure entre muntanyes essent alimentat per la naturalesa, i a ningú no ha d’escapar-li la referència a certa taula rodona, on els nou cavallers ajunten les seves espases sota el lideratge de Vilardella en un dels llocs més sagrats de la geografia catalana, prenent com a referència espiritual una de les misterioses verges negres tan relacionada posteriorment amb els cavallers templers i que recorda directament els mites artúrics bretons.

Però és sens dubte l’element simbòlic del gos, que quedaria immortalitzat a les primitives armes dels primers comtats de la Marca Hispànica, és un dels més importants d’aquesta llegenda. Als tractats heràldics medievals el gos fa referència als valors de fidelitat i de valor i coratge en els perills, però també a la guàrdia i defensa dels territoris, i quan, com en el cas que ens ocupa porta un collaret es relaciona al portador d’aquesta figura amb la defensa de les fronteres associat a la fidelitat guerrera, mentre que més antigament, el gos com a símbol pagà representa els Lars o Guardians de la Llar, associada a la Resurrecció pels pobles germànics, i disposada sempre a defensar més que a defensar-se.

D’altra banda, el final d’Otger Cathalo recorda al d’altres Caps de companyies guerreres juramentats darrere un ideal superior que moren en batalla, i que amb la seva mort heroica aconsegueixen la victòria, quedant adormits en espera de salvar el seu poble quan aquest sigui novament amenaçat. Com anys després el seu hereu, Wifred (Guifré), en els seus últims moments tindrà com a últim desig dotar d’armes simbòliques el poble al qual serveix.

Els seus hereus, els barons de la Fama, van fundar baronies en el nou territori i d’aquestes sorgirien els llinatges més importants catalans, senyors de castells o castlans el nom del qual s’unia amb el del fundador mític de la nova nació llegant per a la posteritat europea les seves sagrades lletres en el gentilici de Catalunya. Una sang que es va vessar i va estendre sense fi fins a acabar amb l’enemic contra el qual els seus antecessors s’havien conjurat. Les seves armes van brillar a tota la Mediterrània i els seus cognoms avui es mantenen en les terres valencianes del sud i en les insulars de l’antic regne de Mallorca i de Sardenya. Units sota una identitat indestructible i una voluntat d’afirmació i conquesta, els hereus d’Otger Cathalo van fer historia i es van estendre des dels Pirineus fins a l’horta murciana arrabassant possessions als musulmans, i des de la península fins a les illes Balears, clavant les seves ensenyes per tota la Mediterrània fins a al sagrada Acròpolis d’Atenes. Sempre presents a Europa, van conservar la seva identitat, llengua i cultura participant en totes les empreses universals de la història dels últims mil anys, donant a la posteritat científics, guerrers, marins i fins i tot Papes a la Cristiandat.

Per això, Otger Cathalo i els seus nou Cavallers de la Terra han de ser un referent per a tots els fills de Catalunya, sobretot ara que la personalitat, cultura i valors d’aquesta identitat mil·lenària tornen a estar amenaçats.