Artur Mas: era tot un engany.

24 febr. Artur Mas: era tot un engany.

Els que ens van prometre “la independència”, els que afirmaven que “després de la llei de desconnexió la justícia espanyola no tindria efectes a Catalunya”, els que van cridar a participar en dos referèndums al poble català, fent-los creure que amb això aconseguirien la llibertat , els que van proclamar una República sense proclamar-la; tots ells, un darrere l’altre, han anat a Madrid a dir que tot era de broma, i a pregar una sortida personal que passa per negar tot el que han promès al poble català durant anys; els que no han implorat, simplement han fugit oblidant la promesa electoral de tornar si guanyaven les eleccions uns i el “ni un pas enrere” d’altres.

La immensa traïció i la vergonya d’aquesta classe política, va superar l’insuperable, amb les declaracions del “gran timoner” Artur Mas, el major estafador de la política catalana de l’últim mig segle, aquest Artur Mas que va anunciar el referèndum d’octubre de 2016, qualificant la seva convocatòria com “dia històric”, aquest en què tanta gent confiava pel seu “saber estar” -ara s’està demostrant que és també un presumpte estafador econòmic a més de polític- aquests que deien que era reconegut i admirat a Europa -no sabem per qui-, va dir ahir davant la justícia espanyola que tot era un engany, sí que va utilitzar la paraula “engany”, va declarar que aquests set anys de mobilització, il·lusions, referèndums, “dies històrics” … eren mentida, una gran mentida. El “govern dels millors” que ell encapçalava, era simplement el “govern dels majors engalipadors”, res més.

Sincerament això no ens ha agafat de sorpresa, des del principi vam dir que tot era un simple engany i que ni PDCat, ERC ni CUP es creien això de la independència, tot i que no dubtessin a mentir al poble català cada dia durant aquests set anys. El que sí ens ha sorprès negativament, és que després del que va dir Mas, ningú hagi dit res, sembla com que ningú vol reconèixer la realitat, i no reconèixer la realitat és estar fora de la política, perquè precisament la política és  ” l’art del real”.

Ara li toca parlar al poble català, estafat i utilitzat per polítics desaprensius, i hi ha dues opcions o assumir en enganys i tirar a la paperera política a tota aquesta colla de mentiders, o fer com que no es veu, com que no ha passat res , no assumir amb valentia la realitat i seguir votant a qui s’ha rigut i es riu d’ells. El problema és que qualsevol poble que opti per aquesta segona opció, és un poble políticament anestesiat, hipnotitzat i incapacitat.

Acceptar l’engany com a actitud política permanent i als farsants com a classe dirigent, és la fi de Catalunya. Ara que cadascú triï, segons el seu caràcter i la seva valentia.

Ester Gallego.

Presidenta de SOM Catalans.