03 juny Assassinat al quadrat.
Un marroquí, que mai haurà d’haver trepitjat Europa, ha matat a una dona de trenta-dos anys que va tenir la desgràcia de ser veïna d’aquest monstre.
Fins aquí el fet es pot qualificar, per desgràcia, de “relativament normal”, tal com van les coses. Però heus aquí que el cas comporta aspectes que val la pena de comentar.
Resulta que l’individu estava en cerca i captura des del …. 2020, poca broma, perquè parlem de dos anys. Dit d’altra manera, feia dos anys que es va fugar i continuava lliure pel carrer sense que la policial l’enxampés.
Es va fugar?, ara ve la bona. Sí, es va fugar durant un per PERMÍS PENITENCIARI mentre complia una condemna de vint-i-un anys de presó per l’assassinat d’una altra dona l’any 2001.
Alerta a la dada, condemnat el 2001 a 21 anys de presó i quan portava la meitat de la condemna ja SORTIA AL CARRER amb permisos.
Resultat final: dues dones assassinades.
Com ja hem dit, i avui repetim, la conjunció de multiculturalitat-bonisme-laxitud legal i judicial … MATA, i continuarà matant fins que capgirem la situació.
I la solució?, no volem ofendre tornant a explicar-la perquè és de calaix.
No hi ha comentaris