Blanquejant la il·legalitat

La notícia que ja no és notícia, la mecànica habitual d’explotació importada del tercer món que gràcies a la invasió immigratòria “arrela” cada dia més a casa nostra.

Les actuacions policials, que només ajuden a veure la punta de l’iceberg, no arreglen ni serveixen gairebé per res. Per què?, perquè els autors, després de minses condemnes que mai impliquen presó continuaran romanent a casa nostra i les “víctimes” d’explotació, pel fet de ser-ho, són regularitzades obtenint una “autorización de residencia y trabajo por circunstancias excepcionales”.

Pels escèptics adjuntem el reglament i “real decreto” que així ho regulen: “Real Decreto 557/2011, de 20 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley Orgánica 4/2000, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, tras su reforma por Ley Orgánica 2/2009.
Veure articles del 140 al 146 de l’esmentat decret.

Així doncs, lluny del que seria el més lògic, l’expulsió dels “legals explotadors” després de perdre la seva residència i la dels “il·legals víctimes”, ens troben que l’efecte és justament el contrari. S’està, de fet, blanquejant la il·legalitat i coadjuvant a un efecte crida, perquè passi el que passi “ells” saben que aquí no s’expulsa a ningú i finalment, d’una manera a altre, tard o d’hora, se’ls regularitza a tots.