Canàries, el fracàs de les … (“inexistents”) polítiques sobre la immigració.

Com són incapaços de tancar ports i frenar en sec l’arribada de més i més pasteres, que fan?

Envien al ministre de l’interior Marlaska (el mateix que al mes de febrer i tot cofoi, amb la mateixa mentalitat política d’un nen de cinc anys, “alababa” la tasca del Marroc per frenar la immigració) al Marroc a demanar ajut perquè facin el que aquí no s’atreveixen a fer, frenar la immigració.

…. I el Marroc, que és sense cap dubte l’artífex principal de l’allau de les darreres setmanes, es farà “pagar” el seu ajut. De fet més que un ajut és una extorsió, però és fàcil extorsionar als covards i més quan ets l’aliat privilegiat dels EUA a la zona africana i hom sap que el litigi Marroc-Espanya cau fora del paraigua, amb més forats que un formatge de gruyère, de L’OTAN.

Per altra banda la “ministra de Asuntos Exteriores” Arancha González Laya, una experta diplomàtica digne del “foregin office”, a correcuita al Senegal a fer tres quarts del mateix, si bé amb molta menys intensitat, perquè allí amb menys calerons, els “governants democràtics” del país ja faran alguna cosa per reduir el flux migratori.

Un darrer aclariment sobre el tema del Marroc, cal agafar perspectiva. Tota aquesta gran reobertura del flux immigratori forma part d’una advertència del regne Alauita a Espanya perquè ni se li acudeixi aixecar el cap ni fer cap vel·leïtat política amb el tema del Sàhara ara que la cosa es posa crua un cop més.

Entenem ara millor amb “quina moneda” farà el pagament l’estat espanyol (a part de seguir donant milions i milions) al Marroc perquè el flux de pasteres torni a la … normalitat?