28 febr. Catalunya, en el mal camí.
Sempre hem mantingut que Franca i Bèlgica són el mirall de futur de Catalunya pel que fa a la immigració massiva. Les coincidències i el camí són, a grans trets, els mateixos. Aquí anem “endarrerits” en comparativa al que passa als estats veïns, però gràcies a les polítiques de l’estat i sobretot a les de la Generalitat ens estem “posant al dia” a correcuita.
Dues notícies seleccionades, no pas les úniques ….
Dia 19 de febrer, un sudanès mata a un bonista, el responsable d’un centre de demandants d’asil a la ciutat de Pau. Motiu, veure la seva sol·licitud rebutjada. Aquest deu ser un d’aquells que la premsa sempre ens intenta vendre com que “fugen de la guerra”, quan sembla més aviat que el que fan és …. portar-nos-la.
Dia 22 de febrer. Un professor de filosofia amenaçat i perseguit per no plegar-se a la pressió islamista. Una persecució atiada pel mateix alcalde, el “francès” Ali Rabeh. El crim del professor?, aquesta declaració: «L’islamisme està guanyant la batalla al poble on jo treballo, Trappes. I aquesta victòria no és un cas aillat…»
Té raó Didier Lemaire?, la resposta és ben senzilla, ha hagut de dimitir, allunyar-se de la zona i ara viu amb protecció policial dia i nit. Cal qualsevol altre aclariment per adonar-nos fins a quin punt té raó el professor?
Doncs aquest, justament aquest, és el camí que portem a casa nostra, el camí que nosaltres volem abandonar per canviar de direcció.
SOM Catalans.
No hi ha comentaris