08 febr. Contra la xenofòbia?, naturalment.
Una conxorxa social que treballa sota el comú denominador de “l’immigracionisme”, es dediquen a qualificar de xenòfob tot acte o pensament que critiqui l’allau immigratori. En el mateix sac van inclosos tots els que proposin fer una reflexió sobre el problema que comporta la immigració. Per ells no hi ha terme mitjà, o “portes obertes” o “xenòfob” (el marxisme cultural sap jugar bé les seves cartes).
Però la veritat és ben lluny de l’aparença supèrflua. L’acusació de xenofòbia (odi al de fora) se sustenta en el fet que no volem que vinguin a casa, preferim que romanguin a la seva, dit d’una altra manera, és millor que cadascú estigui a casa seva (la millor i única forma perquè cada poble pugui conservar el seu tarannà, la seva forma de ser i d’expressar-se, socialment i culturalment, dins del món) i això no és pas odiar, de cap manera.
Per altra banda els immigracionistes (especialment els que tenen plena consciència “del que estan fent”) estan a favor de crear un melting pot general que a mitjà termini comportaria la dissolució (la integració real només és possible amb petits contingents, mai en grans quantitats) dels pobles en una amalgama general. Segons diuen això ens portaria a un món més igualitari, sense diferències, …. gris. Aquesta dissolució, cal dir-ho, també inclou la del seu propi poble, pura coherència.
Podem així dir que en odiar les diferències, per extrapolació, odien als pobles, ja que són diferents.
Ara, pregunteu-vos … qui odia als altres?, qui vol laminar les diferències en la busca d’un món únic, igual i gris?
QUI SÓN ELS XENÒFOBS EN REALITAT?
No us deixeu enganyar més.
SOM Catalans.
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.