CRISI SENSE RESPOSTES.

20 abr. CRISI SENSE RESPOSTES.

Travessem per una nova etapa, molt difícil d’assumir, una etapa psicològicament dura i tan vulnerable com és la salut. Un virus que ens fa veure que no som res, però també en mans de qui estem i de qui respon per nosaltres en una situació d’alarma general de tot un país i gairebé el món sencer.

Hem pogut comprovar la inoperància dels nostres governants i la seva incompetència dins un marc polític on no es prioritza el compliment del que diu assolir els seus càrrecs com la de vetllar per tots nosaltres, res més lluny.

Amb la mort de la nostra gent gran s’han tret de sobre milers i milers de pensions. La poca transparència dels governants ja no és cap novetat, tant del Govern com de la Generalitat, que no han estat a l’alçada de la situació i així ens ho han demostrat.

La gent confinada a casa, els nostres avis morint sols i molts cops sense avisar a les famílies, les funeràries cobrant 3 vegades més per enterrament, els sanitaris sota mínims i sense material adequat que els garanteixi la seva protecció i la de la resta, els autònoms desesperats sense cap ajuda. Les Pymes igualment, “ertes” arreu i a l’espera de cobrar més endavant … diuen. Això sí, tots a pagar els impostos i les quotes sense tenir cap mirament encara que tinguem el negoci o empresa tancada i sense cap ingrés.

Ni ajuts, ni res, l’únic que ha fet tant el govern com la Generalitat és omplir-se la boca dient que hi hauria ajudes, traurien lloguers, quotes, etc., com SÍ han fet en canvi a altres països, com per exemple França, Rússia, Alemanya. Aquí RES de res, aquí senyores i senyors les ajudes són crèdits i microcrèdits i si estàs de sort que te’l donin tu t’avales el 30% (l’estat un 70%) i aquesta és L’AJUDA DE L’ESTAT. Pel que fa a la de la Generalitat, més del mateix, però procurant que els immigrants musulmans rebin un paquet d’ajudes urgents per assegurar-los les seves necessitats bàsiques. Com ho veieu?

Vista la discriminació envers els nostres, per part del Govern i de la mateixa Generalitat, un grup de persones, entre elles una servidora, està ja reivindicant i denunciant públicament atenció per a les nostres famílies que ja no tenen per anar a comprar, ajudats pels veïns únicament. És molt fort i molt trist, que els “nostres” polítics ens donin l’esquena i prioritzin als immigrants, cal dir, especialment a la comunitat musulmana. Molts us preguntareu per què els musulmans? Perquè entre altres coses, gràcies a ERC, tenim a la Generalitat catalana a Chakir el Homrani, com a Conseller de serveis socials, treballant incansablement pels seus, per tots els musulmans, i creieu-me, ho està fent molt bé. La paga mensual pels MENAs, per dir una de tantes i tantes ajudes que reben els musulmans, que són moltes i les que van sortint. Així els veiem, amb una vida de luxe sense treballar ni un sol dia, mentre tenen piles de fills i de pas arriba la substitució demogràfica a passos agegantats com ja està passant a tota Catalunya. I així, sense moure un sol dit i per demografia serà com per cada 1 de nosaltres hi haurà 50 d’ells, i Catalunya serà musulmana al 100% en un tres i no res.

Ara tots haurem d’estar preparats, perquè la crisi econòmica que ens ve a sobre no serà cosa de broma i passarà el de sempre, guanyen els governs, la banca i el negoci de la farmacèutices forrant-se a costa de la nostra salut. Cal no oblidar aquest gran negoci sense pietat i molt poderós on no importa la vida de les persones, som un número. La quimioteràpia un negoci milionari, per això no aturen el càncer, perquè no interessa i així és tot. Penseu que molts guanyen amb tot això i no som nosaltres…. La globalització, la multiculturalitat, el poder mundial, el control financer, els mitjans de comunicació, les elits, treballen per trepitjar-nos, que no aixequem el cap, que no siguem ningú, ens volen sotmesos, febles i covards. Els virus i la immigració no són més que armes de destrucció identitària. Mantenen els pobles separats, la seva gent dispersa, plena de tot i de res, desnaturalitzant ciutats i despersonalitzant-nos a nosaltres, fent-nos vulnerables i demostrant-nos que ho som, amb virus, càncers, amb guerres i amb la immigració.

La globalització destrueix la identitat i aquesta és la gran batalla, la nostra obligació com a ciutadans, és preservar la nostra terra i la nostra gent i defensar Catalunya perquè segueixi essent Catalunya.

Ester Gallego.
Presidenta de SOM Catalans.