Davant de la islamització: resistència o submissió.

26 maig Davant de la islamització: resistència o submissió.

Nosaltres hem triat la primera opció, perquè és hora de triar, no es pot endarrerir més, el problema s’agreuja cada dia i no és digne ignorar-ho, mirar a una altra banda, o esperar que els polítics, precisament els mateixos polítics que han estat culpables d’obrir les portes de Catalunya i d’Europa a milions d’immigrants islàmics, siguin els que ho solucionin, perquè no només no ho fan, sinó que compliquen encara més la situació.

És hora de llevar-se la bena dels ulls, però encara és més urgent treure la por i la indecisió de la ment. Ningú avui pot ignorar ja la dimensió del que està passant, i de quin és el futur de les nostres societats occidentals si ningú no és capaç de revertir la situació. I la veritat és que aquest “algú” que pot fer-ho, no és altres més que nosaltres, tu, jo, el teu veí, el teu amic, ningú més ho fa ni ho  farà per nosaltres. ningú

Polítics i mitjans de comunicació insisteixen que “ens hem d’acostumar al terrorisme” que és un “fenomen global”, que “ningú en concret té la culpa”, i que el màxim que es pot fer és manifestar-agafadets de la mà i dient tonteries . La reacció d’una classe dirigent podrida, feble, traïdora i suïcida.

Fent referència al títol de l’article, em ve al cap el director de cinema holandès Theo Van Gogh, descendent del famós pintor del mateix cognom, una de les referències universals de l’art europeu. Theo Van Gogh era director de cinema, i va titular la seva pel·lícula crítica cap al islam justament “Submissió”, això li va valer ser assassinat a trets per un “holandès” (?) D’origen marroquí anomenat Mohamed Buyeri, cap protesta dels partits multiculturalistes, van Gogh, va ser assassinat per la intolerància musulmana, no es va convertir en una icona de la llibertat d’expressió, per als políticament correcte només era un “xenòfob”. Aquesta és la fastigosa hipocresia a què ens enfrontem.

Però, repeteixo, tot és qüestió de triar, triar entre la humiliació, l’esclavitud i la submissió, o el compromís i la valentia de lluitar per la nostra llibertat, per la nostra identitat i per la nostra societat. Això sí, aquest compromís exigeix ​​passar del món virtual al real. Perquè si no es fa això, l’elecció és la de la submissió i la derrota.

Per als que creguin i vulguin lluitar contra la islamització de Catalunya, aquí estic, aquí estem.

Ester Gallego.

Presidenta de SOM Catalans.