06 febr. Debats i problemes artificials.
Com comenta la notícia: “También llevan consigo una cultura y unas formas de vida que no siempre encajan con las del país de acogida. Una de ellas es el matrimonio forzado de niñas y adolescentes”.
Aquesta problemàtica, arribada amb aquesta gent, és artificial a Europa, parlar-ne centrant-se només en l’afer, en realitat el que fa és difuminar i emmascarar el problema real que patim.
Centrem l’assumpte i no ens deixen entabanar per aquestes “notícies”
Quan un arriba a un país, hi va amb el que això representa, s’ha d’adaptar (adaptar-se no és el mateix que integrar-se, quelcom encara més difícil per a gent amb costums impossibles d’encaixar) i sotmetre’s a les lleis del lloc, en cas contrari no és ni un refugiat ni un immigrant, és un invasor, així de clar.
La immigració que un país decideix de tenir, o no tenir-ne, és la que li convé i pel temps que li convé.
La invasió d’un país, violenta o pacífica, és una qüestió de defensa nacional, un afer d’estat i el govern que la permet és traïdor al seu poble.
Nota: Una vegada més ens veiem obligats a fer servir un enllaç en castellà perquè no hem trobat res del tema en català, .. Hom diria que la censura bonista és encara pitjor en els mitjans catalans que en els castellans.
http://elpais.com/…/20…/11/29/opinion/1480448752_114674.html
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.