Dia 21, la certificació de la mort del processisme.

Ara retorna una de les seves paraules tòtem, “la desobediència”, però no pas per anar cap a la independència sinó per crear una escalada de tensió social, una tàctica per la qual els CDR, instrumentalitzats per la CUP, són la cara visible per l’aldarull de carrer i en la qual els cupaires, que esperen treure’n rèdits ideològics i polítics, s’hi trobem com peix a l’aigua.

Per l’altra banda, amb l’abandonament de la “vaga de fam” justament un dia abans del 21, tenim al PEDeCAT, que ha intentat enfocar el dia amb un tarannà de “senyor Esteve”. Volen rebaixar la tensió com sigui, al mateix temps que pretenen vendre el “seguim treballant”, perquè veuen que la cosa se’ls en va de les mans i perquè tenen més por que vergonya de les possibles conseqüències dels aldarulls que poden subministrar a l’estat espanyol una excusa perfecta per donar més canya a Catalunya (una situació que l’esquerra vol per alimentar la seva estratègia de tensió … i que li va perfecte a l’estat espanyol) i això complica els seus objectius, que no s’apliqui altre cop el 155 i que les condemnes siguin el més light possibles, res més.

Tot plegat … aprofundir en el no-res pel que fa a Catalunya. El pitjor de tot és que mentre no es produeixi un trencament total amb el passat recent i la desfeta que ha significat, s’endarrereix el replantejament total d’estratègia i tàctica que necessita el país per començar a caminar cap a la seva llibertat, … De fet aquest és un dels motius principals per mantenir en moviment l’espantaocells.

Aquí us deixem la foto del dia.