Discurs de la nostra Presidenta, Ester Gallego, a Montpeller. Acte contra l’islamització d’Europa.

11 febr. Discurs de la nostra Presidenta, Ester Gallego, a Montpeller. Acte contra l’islamització d’Europa.

Bona tarda amics occitans, bona tarda amics europeus.

Per a mi és avui un orgull estar aquí amb vosaltres, amb els vostres militants, amb les vostres banderes, amb els vostres simpatitzants, amb la vostra energia, amb la vostra voluntat, amb la vostra lluita per la identitat d’aquesta Europa nostra.

Vull agrair la invitació de la Ligue du Midi i al seu president Richard Roudier, per haver comptat amb mi per a aquest acte, i agrair a la resta d’oradors permetre compartir aquesta tribuna amb ells.

Vinc de Catalunya amb les ensenyes i les banderes del nostre poble, un poble que lluita per la seva identitat i per la seva llibertat.

El meu petit i mil·lenari país s’enfronta a diversos reptes que marcaran el seu ser o no ser en aquest segle XXI: un d’ells és el que els mitjans de comunicació crida immigració

I a la que nosaltres anomenem pel seu nom: invasió i colonització demogràfica.

Permeteu-me que us expliqui algunes coses de Catalunya:

Catalunya sorgeix com un nucli de resistència contra l’expansió musulmana per la península ibèrica, en aquest primer moment rep el suport de Carlemany en el que es va conèixer com a Marca Hispànica.

Un cop independents de l’Imperi Carolingi, Catalunya segueix amb l’enfrontament als musulmans; el nostre primer rei, Wilfredo el Bell, mor en una batalla contra l’exèrcit islàmic.

En morir deixa l’empremta dels seus quatre dits ensangonats en el seu escut groc, i això es converteix en la nostra bandera catalana, la nostra senyera.

Una senyera que està aquí avui present per recordar la llarga lluita del nostre poble.

Durant els cuatre segles següents Catalunya va conquistar tot el territori en el qual s’assenta avui el nostre poble, arrabassant als musulmans d’Al-Andalaus.

Aquesta és la nostra Reconquesta, que no va ser només espanyola, sinó que també hi va haver una llarga i heroica reconquesta catalana, de la qual pocs semblen recordar-se’n.

Una reconquesta que va portar al nostre poble fins a València i les Illes Balears, on avui se segueix parlant català.

No obstant això, Catalunya avui s’enfronta a una nova invasió, una immigració de poblament i una creixent islamització.

Heu de saber que Catalunya és avui el territori de l’Estat espanyol amb major nombre de mesquites i on la islamització avança amb més rapidesa.

Catalunya pateix una crisi demogràfica i migratòria similar a la de la resta d’Europa occidental, per donar un altre dada, a la meva comarca, Osona, el 53% dels nens nascuts el 2014 eren de pares no europeus.

Com sempre aquesta “immersió demogràfica” té com a còmplices a la classe política, de dretes, d’esquerres i de centre, als que res d’això els importa.

A Catalunya els polítics que s’autodefineixen com a “independentista però no nacionalistes” han obert les portes del país a la immigració massiva del Tercer Món.

Sabeu com diuen els polítics catalans a aquests immigrants extra-europeus? “Nous catalans”, doncs bé nosaltres els diem que ni són nous ni molts menys catalans.

Catalunya pateix també la dictadura mediàtica dels políticament correcte, silenci sobre les xifres reals d’immigració, silenci sobre la relació entre immigració i delinqüència, silenci sobre la presència d’imants radicals, silenci sobre la creixent presència jihadista.

Però no tots callem, no tots acceptem, no tots vam baixant el cap. A Catalunya també hi ha una creixent resistència a la dictadura del pensament únic i de la covardia mediàtica davant de la immigració.

Una resistència que representa SOM Catalans i que cada dia té més suport entre una població catalana que ja està cansada del discurs de la mentida i que vol mobilitzar-se i actuar per defensar el seu país, a la seva terra i el seu poble.

Però avui, amigues i amics, sóc aquí també com a dona i com a dona europea.

I en tant que dona europea que sóc acuso tots els mitjans de comunicació, a tots els acte-proclamats feministes, a SOS Racisme i altres associacions anti-europees, del seu covard i còmplice silenci quan milers de dones europees han estat violades en països com Alemanya, Suècia, Dinamarca, Holanda, etc. Etc.,

En un atac sense precedents contra la nostra dignitat com a dona i com europees.

Violades a les mans dels mal anomenats refugiats, que només són immigrants il·legals islàmics, fidels a una religió que justifica la marginació, el menyspreu i la violència contra les dones.

Doncs bé a ells els diem clarament que no tenen lloc a Europa, i a tots els homes europeus els diem que aquestes violacions també van contra la seva dignitat i el seu orgull, així que esperem la seva reacció.

Des d’aquí assenyalem als principals culpables d’aquesta amenaça que planeja sobre Europa.

Els culpables són els membres d’aquesta classe política, traïdora, malalta i covard. Aquesta classe política que representa Angela Merkel i el seu atemptat contra Alemanya i contra Europa que suposa la seva política de portes obertes al caos.

Amigues i amics, és hora d’organitzar la resistència, és hora de dir prou, és hora de canviar la realitat.

És hora de recuperar els nostres barris, les nostres ciutats, les nostres nacions, és hora de recuperar la nostra seguretat, el nostre honor i el nostre orgull.

Aquí està avui la resistència europea contra la immigració massiva, contra la islamització, contra el mundialisme, contra la globalització imposada pel gran capital internacional.

Aquí estem avui l’avantguarda de la lluita per la nostra Europa.

Gràcies per la vostra atenció, em porto un bonic i afectuós record de Montpeller, el record d’aquesta Europa que lluita

Visca l’Europa dels pobles!

Ester Gallego,

Presidenta de SOM Catalans.