07 jul. El cercle viciós de la pagesia i la ramaderia de casa o el peix que és mossega la cua.
En els darrers 30 anys Catalunya ha perdut gairebé el 50% dels pagesos professionals, el mateix o pitjor també ha passat amb les explotacions ramaderes.
Només el 15%, aproximadament, del consum ha estat produït a Catalunya.
El 85% prové de les grans cadenes de distribució, és a dir de l’ofegament dels pagesos de casa que han de treballar en condicions de precarietat insostenible.
… I acabem pagant més per productes que són de més baixa qualitat (els llegums i hortalisses als supermercats va pujar més d’un 10% entre març i abril) que importem de països amb unes condicions fito-sanitàries gairebé inexistents (podeu veure per exemple el que ha passat amb partides de taronges sud-africanes) o pagant a 5 euros el kilogram de Kiwis en lloc de comprar fruites de proximitat.
Què està passant?, justament el que esmenten al titular, la combinació d’importacions massives, d’una U.E. que imposa quotes de producció (tots recordarem com fa anys es va haver de reduir la producció de llet i als productors se’ls donaven subsidis, que van durar fins al 2015, per no produir-la, de sonats…), i de la permissivitat legislativa amb les grans cadenes de distribució que imposen de forma draconiana els seus preus i condicions …. Destruiex la pagesia i els fa més forts …. a “ells”.
En altres paraules, globalització i una falta total de protecció a la pagesia i la ramaderia catalana, neoliberalisme. Combinació letal.
Les conseqüències d’aquest desastre s’amplien encara més: El pagès, que cobra molt malament, paga malament i per això troba el que troba, immigrants majoritàriament il·legals, amb tot el que això comporta, a sumar l’efecte trucada que col·lapsa pobles sencers que acaben plens d’aquesta gent que molts cops acaben tirats pels carrers, etc. (Recordem aquests dies el tema dels “temporers” a Lleida, que a més a més en la situació actual coadjuven fortament a expandir el coronavirus)
No insistirem més, l’abast de conseqüències i de dades esfereïdores donaria per un llibre … El llibre dels horrors se’n diria.
La solució no és especialment difícil, només cal voluntat política, justament la que ha faltat des de fa decennis, de fet la classe política d’aquest país ha treballat de valent …. per arribar a on som avui.
Cal un canvi, cal protegir la nostra pagesia i els nostres ramaders, són la sal de la terra.
SOM Catalans, disposats a fer-ho … Sense contemplacions.
Volem sobirania?, comencem pel principi, per l’alimentària.
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.