El negoci de la inseguretat, la retallada de llibertats i més …

01 set. El negoci de la inseguretat, la retallada de llibertats i més …

El capitalisme liberal no té entranyes, en stricto sensu, tot el que pot donar beneficis, segons el manual amoral de l’economia de mercat, és lícit. Les úniques limitacions a la seva implantació arriben sempre, si bé cada cop menys, de l’estat, el seu enemic per definició. Fins aquí el “manual” clàssic.
El sistema liberal, que malgrat la seva ressonància gramatical, no té res a veure amb la llibertat (els exemples de règims totalitaris que a Sud-americà han combinat totalitarisme polític amb liberalisme de manual són nombrosos), està en solfa i com qualsevol organisme prima la seva supervivència per sobre de tot, si per aconseguir reeixir s’ha de fer caure la il·lusió “democràtica” i “la llibertat”, les seves dues cobertures superficials i amables … cap problema perquè com ja hem dit, a la fi, no són part del seu bagatge ideològic.

Fins aquí el marc, ara ens centrarem en un tema específic: la inseguretat, aquesta inseguretat que els nostres governs semblen impotents per aturar.
I si resulta, més enllà del bonisme (una eina feta “ad hoc”?) que ho empelta tot, que la inseguretat és un negoci massa sucós? La inseguretat genera “la necessitat” de … més jutges, fiscals, advocats, procuradors, secretaris judicials, agent judicials, edificis i manteniment de jutjats, departaments i secretaries sobredimensionats de justícia i serveis penitenciaris, psicòlegs educadors, construcció i manteniment de presons, empreses i vigilants de seguretat, policies, funcionaris de presons, traductors jurats (no oblidem “d’on no són” la majoria dels delinqüents) … I tots els mitjans i eines que calen perquè realitzin les seves funcions.

Seguim, aquesta inseguretat que “no poden aturar” és l’excusa que “legitima” als governs per controlar cada cop més a la població i retallar drets i llibertats. Naturalment, ens expliquen que és “per la nostra seguretat”, com per exemple les càmeres de reconeixement facial que ja sovintegen per Europa o el control de les xarxes.
És curiós com les càmares de seguretat que a Barcelona ja tenim des de fa temps a determinats indrets, no funcionen per aturar la delinqüència i van de meravella alhora de … Endevineu?).

Esmentem també un fet ja comprovat, els governs aprofiten les onades d’atemptats o d’inseguretat aguditzada per retallar el dret a tenir armes de la població, cosa que la deixa encara més indefensa enfront de la delinqüència i els terroristes.
En resum, permeten, per no dir directament que fomentem i alimentem, la inseguretat, la qual genera negoci, negoci i més negoci i guanys i més guanys (només per alguns) i l’utilitzem per fer-nos “tragar”, el que d’altra manera la gent es negaria a acceptar. Dos pardals d’un tret.

Ara imagineu un combat ferm contra la delinqüència i una davallada important. Què seria de la maquinària que alimenta tot l’entramat? S’aturaria, revertiria i cauria el negoci i els beneficis de molts (encara que siguin pocs del total de la població) … Creieu que ho duran a terme?, creieu que ho permetran?, no pas.
Les extrapolacions d’aquestes línies, centrades només en una àrea, podem albirar-les fent servir una mica la closca.

NO HI HA SOLUCIÓ, NOMÉS PETITS PEGATS SENSE CONSEQÜÈNCIES, DINS EL SISTEMA.
IMPLEMENTAR POLÍTICAMENT UN ESTAT NACIONALISTA NO ÉS POSSIBLE SENSE DESTRUIR-LO, ERGO UN VERITABLE NACIONALISME A DE SER SEMPRE ANTISISTEMA, EN CAS CONTRARI SERÀ NOMÉS UN CROSA PEL NOSTRE ENEMIC.

SOM Catalans.