El problema de l’ocupació i el problema de l’okupació. Aclariments imprescindibles.

11 ag. El problema de l’ocupació i el problema de l’okupació. Aclariments imprescindibles.

La situació que patim amb el tema de les ocupacions, com amb molts altres, mereixen puntualitzacions, aclariments i sobretot posar-se a la feina, cosa que ni els partits polítics ni el mateix govern volen fer.

En primer lloc cal diferenciar entre dos situacions.
1 Les ocupacions perpetrades per famílies víctimes d’una situació de desfeta econòmica, que no tenen on anar i abans de quedar-se al carrer es fiquen dins d’un pis, una exigua minoria. De fet un dels nostres militants s’ha vist en aquesta situació.
2 Les okupacions d’una fauna suposadament reivindicativa que en fan del fet una “activitat” que molts cops podem arribar a qualificar de “lucrativa”, afegim les okupacions de naus, locals i pisos per part de delinqüents, sempre immigrants, que fan d’aquests les seves bases d’operacions.
Totes dues ha de ser eliminades, però de cap manera s’han de tractar als seus autors pel mateix raser.

Tenim milers de pisos embargats per la banca que són buits. Els seus propietaris, els bancs, ni se n’ocupen, molts cops fins i tot no paguen les despeses de la comunitat. És aquí on l’estat pot, però no ho fa, ficar mà i obligar a posar-los en règim de lloguer a preus dignes, una sortida per les famílies del primer cas. Parlem d’ajuts, sí, que han de ser per la nostra gent i sempre com una cosa provisional, mai com un “modus vivendi”.

Pel que fa al segon cas, la solució és en realitat molt més fàcil, heus aquí la sorpresa! Es tracta ni més ni menys d’aplicar la legalitat vigent, fent-ho de forma ràpida i expeditiva. Passem a explicar-nos perquè està clar que aquesta afirmació produirà perplexitat en la majoria dels nostres seguidors i més en el context actual. Fruit d’instruccions internes i especialment d’ordres més o menys dissimulades dels ajuntaments i governs autonòmics (un exemple són les instruccions als mossos d’esquadra i a la G.U. de Barcelona. No les podem publicar per ser informació no oberta al públic que pot comportar problemes legals) existeix una “por-conseqüència” per part de la policia (i els seus comandaments, més polítics que altra cosa) a actuar …. LA LLEI NO S’APLICA.

La situació és especialment greu a Catalunya, víctima propiciatòria d’aquest bonisme. Som la comunitat amb més okupacions, gairebé el 50% del total de l’estat. 3.611 denúncies en els primers sis mesos d’enguany.
A l’altra cara de la moneda que tenim?, Les illes balears, a on la fiscalia sota comandament del fiscal general, va fer, ja fa un any, una instrucció interpretant clarament la llei i donant ordres a totes les policies d’actuar. Aquí la teniu.

https://www.mallorcadiario.com/adj…/537569/image1797_(1).pdf

No ens allargarem més, gairebé tot és qüestió de voluntat política i a nosaltres no ens tremolarà el pols a l’hora d’aplicar la llei, i de canviar-la si cal.
Ajuda’ns, SOM Catalans, SOM Solucions.

L’article de l’enllaç, l’exemple d’una policia mancada d’iniciativa que s’aixopluga sota els jutjats per solucionar situacions que s’haurien pogut espavilar en el seu moment amb molta més diligència ….. però en lloc d’una policia sembla que siguin un gabinet d’advocats “progres” (el que dèiem abans sobre instruccions internes i la resta….)

https://www.totbarcelona.cat/…/les-50-coves-dali-baba-de-b…/