El turisme … Realment un gran invent?

15 juny El turisme … Realment un gran invent?

L’ampliació de l’aeroport del Prat, una obra de la qual ja fa temps que alguns van al darrere, sembla que tirarà endavant. Un cop més surt la polémica en forma d’ecologistes, detractors, partidaris, etc.

Aquesta ampliació … “Que permetrà obrir noves rutes directes amb destí a Tòquio, Nova Delhi i diverses ciutats de la Xina, com Guangzhou, a més d’una quinzena d’Amèrica”, és, segons les autoritats, “imprescindible pel que fa a l’àmbit econòmic català”. En aquesta línia ja hem escoltat declaracions triomfalistes … “L’ampliació permetrà una aportació d’uns 100.000 milions al PIB de Catalunya fins al 2042”.
En fi, el seguit de meravelles que sembla que no tenen final. Un negoci rodó, escolti!

Que els promotors i defensors d’aquest projecte siguin els mateixos de l’agenda 2030, de les ciutats de proximitat, de reduir emissions, de fustigadors de cotxes i per descomptat, fanàtics del canvi climàtic, és inversemblant si no fos perquè tot plegat, com ja sap hom amb senderi, és una comèdia de terror, del qual aquesta ampliació n’és un nou acte.

Aquí, en el fons, del que es tracta és de si volem més globalització, de si volem endinsar-nos més en el model econòmic liberal- mundialitzat, de si volem facilitar l’arribada més immigració (els destins directes que s’assoliran són tota una promesa i recordem que malgrat que les pasteres ocupen titulars, la major part de la immigració ens arriba en avió) i sobretot de si volem encara més i més i més turisme.

El turisme, una idea moderna, no és ni bo ni dolent, perquè com gairebé tot, pot gestionar-se bé o malament. Quan es té la sort o la desgràcia de viure en un indret que l’atrau, sigui de natural o per promoció i propaganda, la cosa es complica. Quan els possibles “beneficiats-afectats” viuen dins un model capitalista i lliberal, que o s’engrandeix o col·lapsa, la cosa ja és logaritme neperià … O això sembla.

… En realitat la cosa no és tan complicada, o no hauria de ser-ho, un determinat flux turístic és acceptable, encara que normalment se’n beneficiïn molt més els empresaris del sector que no pas pels “indígenes”. De fet, si es promociona un turisme de qualitat, ergo per definició no massificat, pot ser bona cosa per tots, però aquí prima el model quantitatiu que és, també per definició de baixa qualitat. Ara, sense cap dubte, amb l’ampliació de l’aeroport tindrem allò de “no vols caldo?, tres tasses”.

Barcelona, que serà la principal afectada per aquesta ampliació, ja està prou massificada. El centre, ja fa temps, s’ha convertit en un parc temàtic de plàstic i cartó amb lloguers pels núvols que coadjuven a fotre fora als pocs veïns que queden. Els locals i els pisos cauen en mans de grans empreses internacionals que han proletaritzat el comerç i de màfies que fan blanqueig.
Quedi ben clar, no ens oposem al turisme com dogma, ens oposem a “l’ampliació” del model que impera i a la massificació que tot ho fa malbé.

NO A L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT!

SOM Catalans.