07 abr. “Ells” i nosaltres.
Fer la seva i rebre un tracte especial …. “Ajudaria a la integració d’aquest col·lectiu”.
Sí, ho heu llegit bé, talment com que si per apagar el foc, demanéssim querosè.
La cosa no acaba aquí, segons el senyor Mourad El Boudouhi, representant de l’Associació Watani, la que demana aquest tracte exclusiu, aquesta excepció “enfortiria la convivència” … Quina convivència?, bé, queda clar que es refereix a la convivència “entre ells”.
De vegades fins i tot cansa repetir la pregunta, algú és capaç de posar un exemple de societat a on el món musulmà s’hagi integrat?
Clarifiquem? No venen integrar-se, perquè ni en majoria aclaparadora volen ni, de fet, poden a no ser que renunciïn al que són, a la seva forma de ser, viure i concebre el món i això no és fàcil ni, en sinceritat identitària, convenient. Cadascú ha de ser com és i vol ser … Però en el seu espai i a casa seva …. Aquí és on rau el problema de veritat, que no són a casa seva sinó a casa nostra.
Dues coses volen deixar aclarides.
1 No tenim cap afany integrador, no els volem convèncer de res ni canviar-los el pensament ni els costums.
2 No hi ha encaix possible.
No hi ha comentaris