Els errors de l’anomenada “internacionalització del procés”

15 març Els errors de l’anomenada “internacionalització del procés”

Fa poques setmanes fugia a Suïssa l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel; van ser molts els que van dir i van pensar que un dels motius d’aquesta fugida era la tan repetida “internacionalització del procés”, com s’ha vist en el temps transcorregut, cap semblança amb la realitat. I és que primer cal aclarir què significa exactament això de la “internacionalització”.

“Internacionalitzar” la causa catalana, no és fer-la coneguda al món -que ja ho és- sinó que precisament aquest coneixement es transformi en suports concrets i reals, si la internacionalització es tradueix en el fet que cada vegada menys actors polítics europeus i mundials es posin del costat de Catalunya, el que s’està fent és precisament el contrari. I això és el que estan aconseguint els partits del procés, des de la seva absoluta ignorància de la geopolítica i la política internacional.

Si ens remuntem al principi del procés, recordarem aquell mític “Obama Let’s vote”, absolutament fora de lloc, ja que Obama no té la potestat de “deixar-nos votar”, i és absolutament infantil confiar en l’expresident dels EUA el suport a la independència catalana , precisament quan en aquests moments no deixava de pronunciar-se contra la d’Escòcia i a favor de la unitat de l’Estat espanyol. Què feia pensar que Obama donaria suport a la causa catalana? Doncs els mateixos prejudicis multiculturals i infantils que acompanyen a tot aquest “procés”.

La “internacionalització” hauria de tenir objectius clars i actuar conforme a ells. Abandonada l’esperança en Obama, sembla que es va triar com a objectiu la UE i Alemanya, aquests sí, potser els únics que podrien obligar l’Estat espanyol a canviar la seva posició. I la primera pregunta que s’haurien d’haver fet els “processistes” és: ¿volem o no el suport de la UE? Perquè cada vegada es deia una cosa, encara que en el fons semblava que sí perquè fins i tot el dia de la falsa declaració d’independència Puigdemont va aparèixer amb la Senyera i la bandera de la UE. Llavors el tema és més greu encara, ¿de debò creuen que la UE anava a donar suport a un projecte d’estat nou -el que ja és complicat- quan en les manifestacions per aquest Estat nou hi ha banderes de l’URSS i milers de banderes catalanes amb estrelles vermelles? És de debò? ¿És de debò que es pretén del suport de la UE quan la CUP, un partit que crema banderes de la UE i que demana la sortida de la mateixa per a implantar un règim marxista-veneçolà en territori europeu, és un dels actors d’aquest procés? De veritat? Estem parlant de polítics o de nens? Ha de ser de nens, perquè a Artur Mas quan va viatjar a Alemanya -el país que mana a la UE- no se li va ocórrer més que comparar a Catalunya amb Baden-Wüttemberg!! El que, d’una banda és un menyspreu a Catalunya; Baden-Wüttemberg ni té llengua ni identitat diferent de la Alemanya ni la millor intenció d’independitzar-se i d’altra és una provocació innecessària al Govern de Berlín.

Siguem clars, a part del Sinn Féin -que ho ha fet en millor grau- i el NV-A, que també comparteix algunes de les característiques que anem a esmentar, els suports reals a la causa catalana han vingut sempre dels partits nacionalistes identitaris anti -immigració, el Vlaams Belang, la Lega Nord, el FPÖ -en el govern austríac- Greet Wilders, l’AfD alemanya són els únics que han fet declaracions i accions a favor de Catalunya i contra la repressió espanyola. La classe política processista, infantil, incapaç i submergida en prejudicis multiculturalistes, ni tan sols s’ha posat en contacte amb les direccions dels mateixos. És més Mario Borghezio de la Lega Nord, va ser l’únic eurodiputat que va venir com a observador al referèndum de l’1 d’octubre i que després va parlar a favor de les llibertats de Catalunya a l’hemicicle d’Estrasburg, el seu partit ha aconseguit un triomf històric en les eleccions italianes de fa pocs dies, els genis “processistes” no només no han enviat una carta de felicitació, sinó que s’han encarregat de què els seus mitjans TV3 CatRadio, etc., insultessin a la Lega qualificant-les de “racista” i “xenòfoba”. No és estrany que el processisme català tingui cada vegada menys suports a Europa.

Precisament el nostre partit SOM Catalans, que va ser qui va convidar a Borgehzio a venir al referèndum, té contacte directe amb les adreces de tots aquests partits, que segueixen donant suport a la causa catalana, però -com ens diuen- no poden donar suport a un projecte de Catalunya basat en les “portes obertes a la immigració” i que doni suport al “multiculturalisme i la islamització de Catalunya”.

La classe política catalana no està en condicions d’aconseguir res del promès i menys d’actuar a escala internacional, és absolutament ignorant i infantil, Madureu nois, madureu.

Enric Ravello Barber.