15 març Estadístiques policials, la nova forma d’enganyar.
Si bé a diferents ritmes, la delinqüència augmenta i augmenta en passar dels anys, és un fet que hom sap.
L’administració, fent jocs malabars, intenta sempre dissimular-ho i/o amagar-ho. Com?, amb el silenci, prenent diferents referències de les dades a conveniència, obviant explicacions i aclariments (que els només els experts en la seguretat poden detectar entre línies), etc…
Fins i tot en aquesta notícia, que reflecteix un augment dels fets delinqüencials a Sant Cugat, comença amb un …”Tot i que les xifres es mantenen estables a tota Catalunya”.
Un exemple del que diem. Quan s’esmenta el tema dels robatoris amb força a habitatges a Sant Cugat de l’any 2019 diuen que … “L’índex de resolució dels delictes és del 20,5%”. Que vol dir “índex de resolució”?, hom pensaria que és quan s’enxampa als delinqüents i es recupera el sostret, doncs no pas.
Dos exemples del que la policia dóna per “resolt”.
–La Identificació, per exemple per empentes dactilars del o dels autors, del fet. Això no vol dir pas que estiguin detinguts (de fet com la majoria són de fora acostumen a marxar fora del país un cop comencen a ser massa coneguts de la policia i se’ls acumulen judicis pendents)
–La detenció dels autors encara que no es recuperi res del sostret.
Així és com estan les coses, en lògica conseqüència el veritable “índex de resolució” és ben inferior (quant, no ho sabem pas) a aquest 20,5% que “ens expliquen” …i així amb tot.
Pel que fa als polítics, que ho saben, ni un mot, només demanar i demanar més policia com si aquesta fos la solució …. mentides i més mentides.
No hi ha comentaris