EUROCOPA 21: ITÀLIA, EL CAMPIÓ QUE EL MUNDIALISME NO VOLIA.

13 jul. EUROCOPA 21: ITÀLIA, EL CAMPIÓ QUE EL MUNDIALISME NO VOLIA.

“La selecció del Ku Klux Klan”, “ni tan sols un negre”, “ningú us donarà suport, banda de racistes”. Són exemples dels atacs rebuts per la selecció italiana en les xarxes socials quan va publicar la foto completa del seu equip per a aquesta Eurocopa de 2021. Atac histèric complementat per uns altres més subtils però igualment clars per part de la premsa esportiva, especialment la francesa.

El diumenge, dia 11 de juny, acabava l’Eurocopa. La “selecció racista italiana” aixecava la copa de campions en el mític estadi londinenc de Wembley en imposar-se a l’amfitriona Anglaterra en un torn de penals que feia justícia donant el títol de campió a l’equip que millor futbol havia demostrat durant tot el campionat. Simbòlic és que els tres penals decisius que van fer perdre la final als anglesos, van ser fallats per tres jugadors “anglesos de color no blanc”.

Itàlia és el campió que més mal els ha fet als predicadors de “l’Europa multicultural” que havien repetit insistentment les virtuts de les seleccions multiracials i desitjaven que el triomf esportiu d’una d’elles servís per convèncer als europeus encara reticents de les bondats de ser substituïts demogràficament per població d’origen africà. “Il Corriere della Sera” publicava un article en el qual posava com a exemple a la selecció multiracial de Bèlgica i afirmava que la “diversitat racial és una arma per a guanyar”; ara és el moment que molts periodistes es mengin amb patates les seves paraules.

Els encreuaments i aparellaments dels equips estaven pensats perquè la final fora entre les dues seleccions multiracials que la premsa presentava com a candidates indiscutibles al títol: França i Bèlgica. França va encunyar en 1998 el terme de “selecció diversa”, a la qual se la va anomenar també la selecció “blanca-marró-negra”. Ara, en 2021 hem comprovat que l’objectiu d’aquesta “diversitat” consisteix en una selecció en la qual dels 11 titulars, 9 són negres, i estem segurs que en molt breu espai de temps, els 11 seran d’origen africà. No val a enganyar-se, “diversitat” és un eufemisme per a referir-se a la desaparició de la població autòctona europea. Bèlgica, un altre paradigma més recent de selecció multicultural, era presentada com “el laboratori que exalta les diferències (racials) en nom d’un projecte comú”, i la nova selecció multicolor “projectava i ampliava l’autoestima dels belgues a l’exterior” (a aquest grau arriba la psicopatia multicultural).

Itàlia va trencar el fosc malson, i amb un equip compost exclusivament per europeus, ha guanyat la final a una Anglaterra, que també porta dècades de selecció multicultural, però resulta que l’únic títol el va aconseguir en 1966 quan la seva selecció era exclusivament d’anglesos autòctons.

Itàlia i Europa han guanyat l’Eurocopa 2021.

In alto i cuori!!

Enric Ravello.