“Gràcies” TSJC.

22 març “Gràcies” TSJC.

Un bon cop a les polítiques de Colau i la colla d’arreplegats que l’envolta.

Les mides per reduir la contaminació a les grans ciutats no són cap disbarat, però no es pot començar la casa pel terrat convertint la ciutat en una gimcana i castigant indissimuladament als conductors, ja que la majoria ho són per obligació.

Primer bona comunicació amb “Rodalies” que no la tenim i la infraestructura fa pena (per posar l’exemple potser més paradigmàtic, l’R3 amb via única des de la Garriga, però no és pas l’única), grans zones d’aparcament a prop de la ciutat i des d’allí llançadores i metro, si cal; tanmateix, sempre en un sentit pràctic, no pas amb obres de postureig milionari com el tramvia de la Diagonal.

Podríem continuar; això no obstant, el resum de tot plegat és el següent: un pla estratègic general que ha d’incloure grups de municipis per afavorir i facilitar el desplaçament de totes les persones que cada dia han d’entrar i sortir diàriament de la ciutat. Després, i només quan això sigui un fet, es pot entrar a valorar en el tema restriccions, però en tot cas mai a còpia de castigar, literalment, als pobres que no poden canviar de vehicle.

Aquesta seria la diferència entre les “bones intencions” i el “puteig” descarat al cotxe dels dogmàtics ignorants que tenim a la casa gran de la plaça Sant Jaume.

Ara a Barcelona només queda la carrera per decidir si Colau acaba amb Barcelona abans que Barcelona acabi amb Colau i poca cosa més, tan baix hem caigut.

És per tot això, tal com estem, que BENVINGUT EL DICTAMEN DEL TSJC.