HABITATGE.

HABITATGE.

El conjunt de circumstàncies per les quals el preu d’adquisició d’un habitatge està fora de l’abast de la gran majoria de parelles i tot el que això comporta, seria massa llarg d’explicar i, per altra banda, és prou flagrant i conegut.

Aquests tres punts serien la triada que a grans trets conformarien el marc del problema.
-L’augment descontrolat de la població (immigració massiva) que genera una demanda anormal.
-L’especulació de grans empreses (això que alguns esmenten com “lliure mercat”) i, conseqüentment a aquest model, la carència d’una planificació estatal.
-La pèrdua mantinguda del poder adquisitiu del poble que acumula anys i anys.

Funció social.

La importància i conseqüències que es deriven del fet que el jovent, sigui en lloguer o propietat, no pugui accedir a un habitatge són de primer ordre. Inclús en el cas que poden fer-ho, la quantitat desmesurada dels lloguers o, ja no diguem, d’una hipoteca … “Hipotequen” a la parella, malament rai per formar família i descendència.

L’habitatge és la base d’inici per formar una família, només, però no únicament per aquest fet, agreujat per les circumstàncies actuals de natalitat d’extinció, el “mercat” de l’habitatge ha d’estar controlat i regulat per l’estat. La construcció de habitatge públic a Catalunya és ridícula, si afegim que “el personal multicultural i clans familiars varis” són en molts casos els beneficiaris de les adjudicacions, la cosa encara és pitjor.

Les mesures necessàries, que resumint i per començar impliquen regular el mercat i augmentar la construcció de habitatge oficial amb una TOTAL preferència nacional a l’hora d’adjudicar, han d’estar complementades amb rebaixes d’impostos i condonacions del deute per cada fill (un bon exemple d’aquestes mesures són les que actualment imperen a Hongria)

NO ÉS TAN DIFÍCIL, NOMÉS CAL LA VOLUNTAT POLÍTICA.
SOM Catalans.

No hi ha comentaris

Publica un comentari