INTEGRACIÓ, IMITACIÓ, SUBSTITUCIÓ DEMOGRÀFICA.

28 febr. INTEGRACIÓ, IMITACIÓ, SUBSTITUCIÓ DEMOGRÀFICA.

Si existeix una paraula que es repeteix constantment en el debat polític quan es parla de la immigració i de les seves conseqüències i que ningú és capaç de definir, aquesta és “integració”. Un mot que no vol dir absolutament res, però que serveix d’excusa als immigracionistes que no s’atreveixen a ser-ho obertament, per seguir justificant l’arribada de més i més immigrants a Europa. El concepte “integració” és un parany dialèctic que cal desmuntar. Fem la pregunta: què vol dir que una persona o un col·lectiu està integrat?, què no posen bombes?, què no apunyalen?, què són musulmans, però”moderats”?, que treballen? Això és integrar-se?…, I qui diu qui és moderat i qui radical? És integrar-se venir aquí a viure dels subsidis?, ho és mantenir unes formes socials més o menys similars a les de la població autòctona? Això no és integrar-se en una cultura, és imitar les seves formes exteriors, dos conceptes que són totalment oposats.

La integració, com s’utilitza en el llenguatge actual, només pot ser enunciada des de paràmetres ideològics de caràcter marxistes-liberals o si es prefereix mundialistes. Des d’aquesta perspectiva ideològica l’home és només una peça més del mercat o de sistema de producció, les identitats, cultures o especificitats no existeixen i si existeixen només ho són com a complements anecdòtics i secundaris. “Integrar-se”, si pensem amb deteniment el que volen dir els que fan servir aquest terme veurem que és poca cosa més que passar a formar part del mercat i convertir-se en un productor/consumidor més al país receptor. Per a nosaltres, que entenem als homes i dones com a part d’un col·lectiu històric-cultural, aquest concepte d’integració no existeix. Ningú, pel fet de venir a treballar al nostre país “s’integra”. Integrar és passar a formar part d’aquesta comunitat històrica-identitària, participar dels seus records, viure i sentir els seus mites, compartir els seus valors, la seva forma de veure el món i la seva llengua (compte!, la seva llengua en sentit de l’expressió de poble, no com a eina per simplement comunicar-se, això és simple utilitarisme).

Els que promouen la falsa separació, “immigrants integrats-immigrants no integrats”, i assenyalen als primers com immigració “positiva”, el que realment estan fent és accelerar el procés de substitució demogràfica que pateix l’Europa occidental, perquè aquest procés de substitució demogràfica de la població europea (que si es consuma serà la fi de la nostra cultura i civilització) és conseqüència directa de la immigració massiva, fonamentalment legal, tant islàmica com no islàmica. És hora de dir les veritats com són.

La classe mediàtica mundialista sempre parla “d’integració” en sentit positiu, i tots els que repeteixen aquest discurs no fan més que expandir-ne l’efecte. Aquest parany dialèctic ha estat ideat per una superclasse mundialista que està en contradicció ontològica permanent amb els interessos dels pobles, les nacions i les identitats. La immigració massiva que ha canviat la fesomia de la part occidental del nostre continent, mai ha estat votada en un referèndum, ni venia en els programes polítics dels partits que l’han consentit-promocionat, per tant des del punt de vista democràtic és absolutament il·legítima. És més, la classe política europea ha permès la immigració massiva en el nostre continent, mentint en els seus programa electorals, amagant deliberadament xifres i dades i regularitzant persones que estaven en situació il·legal i que -per tant- haurien d’haver estat expulsades immediatament. Aquesta classe política ha comès un crim de lesa pàtria, i gairebé tota la immigració massiva que s’ha instal·lat a Europa durant les últimes dècades és il·legal i ha de ser revertida.

El fàcil recurs de donar les culpes de tot a la classe política, amaga falta de valor i rigor per portar l’anàlisi a la conclusió més incòmoda: quan un poble pateix una invasió demogràfica brutal de la qual n’és còmplice la seva pròpia classe política i segueix votant a aquesta mateixa classe política per por que li diguin “racista”, el problema no és aquesta classe política, és molt més profund.