La bandera cap per avall.

13 abr. La bandera cap per avall.

Doncs si, diguem que és possible que fos una errada … Però quan es fan actes com aquest el protocol es repassa molts cops i com s’acostuma a dir, les casualitats no existeixen i menys quan aquestes arrodoneixen i complementen una situació palesa.

No, no ha estat cap casualitat, com tampoc que el govern marroquí, per ridiculitzar a Espanya, publiqués abans del previ acord de fer-la pública, la carta enviada per Sánchez a Mohammed VI. Una carta que reflectia el “sobtat” canvi de posició del govern espanyol (una carta que adjuntem i cal llegir)
La bandera cap per avall és el símbol de la baixada de pantalons de l’executiu espanyol davant del Marroc però sobretot del seu poderós soci preferent, els EUA.

Que rebrà Espanya?, uns copets a l’espatlla de “l’amic americà”, una mica de davallada de la pressió migratòria a les tanques frontereres, el retorn de l’ambaixador marroquí a Madrid, potser fins i tot durant un temps disminuiran una mica les “exportacions” marroquines d’haixix i poca cosa més. Ah!, sí, les dones de fer feines marroquines podran tornar a fregar a Ceuta, important!!!

I tot plegat a canvi de … Abandonar definitivament al poble sahrauí, una Algèria emprenyada que manté el pacte de subministrament de gas, però que ens apuja el preu i ja ha dit que d’ara endavant els seus interessos gasístics derivaran cap a Itàlia, augmentar la dependència del gas liquat dels EUA, que paguem més car …. i més coses.

Tot queda resumit, per no allargar-nos més, en el següent: un pas més per debilitar Espanya, com a part d’Europa, fent-la més depenent, és a dir més dèbil. De pas més avantatges pels EUA al Marroc que evidentment pagarà el favor al seu aliat.

Epíleg: Som a l’època dels blocs de poder i els satèl·lits, si no volem quedar relegats a potències de tercer o quart ordre i completament dependents d’interessos alienes, només hi ha una forma de fer-ho, com europeus, COM EUROPA.

El camí no és fàcil, però no n’hi ha cap altre. La resta és fer volar coloms i sense voler, potser, col·laborar amb l’adversari.

SOM Catalans.