La cursa dels sipais és oberta.

07 gen. La cursa dels sipais és oberta.

Les apassionades declaracions dels partits tipus VOX i AC, que avui s’entenen vox populi com a representants de “dreta nacionalista” sobre les actuacions dels EUA-Trump a Veneçuela són de vergonya aliena.

Podem establir dos vectors.

Primer.
Tant VOX com AC ha celebrat el segrest de Maduro com una mena de croada de l’occident contra el “mal”. Si bé cada partit ha establert minsos matisos, en general ha estat així.
… Però ara resulta que s’ha establert un govern de continuïtat chavista-domesticada i la realitat els ha caigut als peus com un martell. Ni croada per la llibertat, ni nassos, només control estratègic i econòmic i, més enllà, un retorn a la doctrina Monroe més descarnada.
Ergo, el ridícul del “duo dinámico nacionalista” és de campanar, una barreja d’ignorància i d’infantilisme que, en política, és realment perillosa.

Segon.
Ha quedat patent la carència de qualsevol esma ideològica realment NACIONALISTA, de qualsevol projecte seriós per una Europa més cohesionada, de qualsevol intenció política d’ampli espectre que coadjuvi, juntament amb altres forces de la resta del continent, a trencar els statu quo d’una Europa tutelada-dominada des de fa setanta anys … Res de res. Només servilisme de sipais i l’anhel del ser els primers de llepar la bota del tiet Sam (que si bé té una nova careta “trumpiana”, és el de sempre … Fes el que jo et digui, però no se t’acudeixi fer el que jo faig).

No cal estendre’s gaire més, només recordar-vos el que ja hem escrit molts cops. Hi ha partits d’alternativa al sistema i n’hi ha que són crossa del sistema. Els primers cerquem una alternativa nacional-continental, l’única que pot fer d’Europa un actor de primer ordre en el futur que ja és aquí, el segons són mers redreçadors parcials dels excessos del sistema, però sense discutir o rebutjar cap dels seus fonaments, que són precisament els que ens han portat al present … Allargar la soga i poca cosa més.

Cadascú és molt lluiré d’escollir, però després que no s’escandalitzi si es fot mal en estavellar-se contra el mirall …. que semblava un camí.