LA DEMOCRÀCIA DE LES PERSONES O EL PODER DELS DINERS?

05 gen. LA DEMOCRÀCIA DE LES PERSONES O EL PODER DELS DINERS?

Hem vist en aquests darrers temps com les democràcies europees són més ficció que realitat. La veritable cara de la finança internacional ja ha ensenyat les seves intencions usurpant els poders polítics sobirans d’Europa occidental. La finança ja no actua amb compte i opacitat a través de les seves organitzacions “grises” com la Comissió trilateral, Bildelberg’s, el club de Roma, el fòrum de Davos, Consell de Relacions Exteriors i d’altres, sinó que actua directament i sense màscara sobre Europa imposant als tècnics que vol. Persones que ningú ha triat, oh si!, perdó, la “noblesa” financera: la plutocràcia i la seva voluntat d’imposar el govern mundial.
Llavors, on queda el poder del vot popular?, on queda la sobirania política dels pobles?

Com deia Ernst Jünger en la seva obra “L’Emboscadura” (1951), el poder s’ha desplaçat de l’estructura política dels estats nacionals als mercats financers. La finança domina jeràrquicament a la política: qui té els diners mana, qui els rep obeeix. Albirant aquest abisme cap a la tirania, si de veritat volem una democràcia per als pobles d’Europa, haurem de rebutjar i superar la globalització i el neoliberalisme ideològic en la qual se sustenta.

Reconquerir la nostra sobirania i implantar una nova comunitat popular i nacional és indispensable per a poder decidir el destí polític, econòmic i cultural de les persones. Per tant, és necessari tenir clar aquest concepte si volem plantar cara i guanyar la partida al poder dels diners, que ens imposa a més, “l’art brutícia”, el materialisme egoista, “l’ètica” del consumisme, el multiculturalisme, etc. Tota una sèrie d’elements que, es vulgui o no, estan destruint al nostre poble.

Així i tot, hem d’observar que els diners, com una mena de gran sacerdot de la globalització, s’erigeixen en una mercaderia imprescindible, monopolitzada per unes poques signatures o famílies financeres internacionals que especulen amb ells, fent-lo escàs i inassequible. Amb aquesta mecànica el resultat és que la finança acaba oprimint tant a empresaris com a treballadors, sent aquesta la que crea les condicions especulatives i avaricioses que després es traslladen en forma de tensions a les empreses causant de manera irracional l’atur, la destrucció del teixit productiu i la misèria.

Per tot això, el crèdit i la funció de la creació dels diners ha d’estar en mans de l’Estat: els diners al servei de les empreses i les famílies, és a dir, els diners no són un fi en si mateix, sinó una eina per l’intercanvi de mercaderies. Així, s’elimina l’arbitrarietat del poder de la finança privada de dirigir el crèdit cap a on li convé als seus interessos i s’impedeix el xantatge i el domini sobre les empreses i el mateix estat.

Coneixent tot aquest entramat immoral, SOM Catalans lluitarà per l’establiment d’una veritable democràcia de les persones alliberada del poder dels diners. D’altra banda, una nova ètica que sotmeti l’economia al servei de la comunitat nacional i la posi en el seu lloc, com a mitjà per a la conservació i prosperitat dels pobles. I finalment, retornar a la tradició als nostres pobles com a manera d’obtenir la salut espiritual en Comunitats de pertinença i no en inferns cosmopolites engendrats per la globalització en la seva obstinació per erosionar ètnicament a les nacions, les seves fronteres, la seva identitat i la seva cultura i independència política.

Tinguem-ho clar, el principal enemic dels pobles és Mammon, la finança internacional i especulativa.