La diversitat “no existeix”.

19 juny La diversitat “no existeix”.

Aquest concepte tan de moda que gairebé comença a ser un mantra anomenat diversitat és fals. És senzillament i amb prou feines un parèntesi social.

A casa nostra escoltem amb insistència malaltissa aquesta paraula, que naturalment inclou tot el ventall en el seu si, diversitat cultural, diversitat ètnica, diversitat cultural, diversitat lingüística, diversitat sexual ….

El que la gent no veu, perquè no ho vol veure o perquè ja n’és incapaç, centrada com està en si mateixa, és que la multiculturalitat (bilingüisme inclòs), definida com la suposada convivència entre dues cultures, s’ha de veure i entendre a llarg termini, Són processos que acostumen a durar segles. No és tracta d’una situació estable, perquè a la fi, per llei de vida, una cultura, una ètnia, una llengua s’acaben imposant.

Els exemples que ens aporta la història són nombrosíssims com per creure que “a nosaltres” això no ens passarà o que n’estem per sobre, de fet ja està passant.

Ara, només cal situar-se, veure on eren fa uns segles, veure on som ara i sabrem a on no-serem (per substitució) si continuem igual …. Abans que no us penseu.

Això val per a tota l’Europa occidental, puix estem en el mateix camí, l’únic que canvia són les posicions.