02 des. La guerra dels bressols, la que no podem perdre.
Fa 26 anys que Catalunya va entrar en decreixement demogràfic i, d’aleshores ençà, quines han estat les mesures del nostre govern per a redreçar la situació? Si deixem de banda uns pocs anys de minses aportacions econòmiques al principi del segle, retirades al començament de la crisi, i descomptes d’estar per casa a les famílies nombroses … cap.
Avui moltes famílies no poden tenir fills, o no poden tenir-ne més, encara que voldrien, perquè les poques i reduïdíssimes prestacions que hi ha, com que van lligades a la renda, són gaudi d’una pocs i, d’aquests, la major part són els qui ja sabem, els qui viuen de subsidis. De catalans, ben pocs.
Simplement no hi ha cap voluntat política de canviar el desastre al qual anem de cap, els nostres governants, lacais del bonisme i la globalització, han optat de fa anys per la via de la immigració i la substitució demogràfica.
El model de vida que ens imposen i el bombardeig diari d’antivalors hedonistes i materialistes no fan res més que agreujar la situació.
No en dubteu, és així per gros que sembli. Les dades, els fets i la previsió corroboren totalment la nostra afirmació.
A SOM catalans tenim les coses molt clares i el que cal fer, també. Recuperar un índex de natalitat que asseguri la continuïtat del poble català és preferencial. Lleis i mitjans per facilitar la conciliació i fer-les complir, premis a la natalitat per la via directa, considerables rebaixes impositives que s’augmentaran espectacularment a partir del tercer fill. Els diners per a aquestes mesures sortiran d’augmentar la càrrega impositiva als qui no en tenen, especialment a les rendes altes, i d’adjudicar més partides de diners als pressupostos de govern.
No cal continuar, els exemples de Polònia i Hongria, amb reeixides polítiques natalistes, són prou clars.
POT FER-SE. HA DE FER-SE.
https://www.ccma.cat/…/les-dones-renuncien…/noticia/2889713/
Ho sentim, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.