28 febr. Les coses en el fons són ben senzilles.
Tenim per una banda els que pensem que Catalunya és la casa de tots. Dins d’aquesta fauna, amb diferència de grau, però tots empeltats del mateix mal, tenim els “welcome refugees”, els “volem acollir”, els “inclusius”, els “integradors” (actius o passius), els “antifas”, i fins i tot l’actual govern de Catalunya. Tots sense excepció, com ja hem dit amb diferent gradualitat, participen de la mateixa visió del món i de la societat. Identitat, arrelament, nació, pertinença …. formen part d’un passat a superar en el nou món “modern”, igualitari i gris.
Per contra estem nosaltres, els que pensem que tenim el dret de ser nosaltres mateixos, sense ingerències, sense imposicions, sense cap submissió a l’obligació “progressista” de canviar, tolerar i adaptar-nos. SOM nosaltres, els que sentim la nació com un ens orgànic, gairebé podríem dir viu, que ens acull i al mateix temps ens pertany. SOM la identitat, la tradició, el costum, la particularitat … SOM tot el que ens identifica i defineix com nació.
… I és que en realitat és ben senzill.
No hi ha comentaris