L’hora de la veritat?, per fi.

17 oct. L’hora de la veritat?, per fi.

Sembla que els polítics processisstes és pensem que per tenir raó (i cercar-ne de noves cada dia “ad infinitum“) per ser dialogants, per demanar les coses bé, fer concentracions amb espelmetes i per, en resum, tenir-hi dret, el manà caurà i el món ens ho reconeixerà.

Practicar aquest agosarament moral, tant agosarat com infantil i desconnectat de la realitat té un preu, rebre l’impacte sobtat de la realitat, una bufetada que fa encara més mal per no esperada.

Ara, “gràcies” a Espanya, més que no pas a la forma de fer les coses del govern català, els ha arribat l’impacte.
El cap dels mossos i un comandament del cos (víctimes col·laterals) així com Cuixart i Sánchez, desbocats immigracionistes cal no oblidar-ho, estan a la presó.
L’Espanya de sempre actua més o menys com sempre però en versió actual i amb el suport oficial (trucades de telèfon a part) d’Europa. Hom esperava altra cosa?

Ara toca fer la passa definitiva, el darrer pas, … Si volen, poden, a la fi és per això que els hem votat i això és el que sempre han dit. Qualsevol nova crida al diàleg serà perfectament entesa, …. transmetrà debilitat, perquè així és com funciona el món real.

Aquest dijous no seran faves i ous, seran faves o ous.

SOM catalans.