L’ISIS ATEMPTA A L’IRAN: UNA EXPLICACIÓ GEOPOLÍTICA.

12 juny L’ISIS ATEMPTA A L’IRAN: UNA EXPLICACIÓ GEOPOLÍTICA.

Un aclaridor article d’Enric Ravello, co-portaveu i relacions internacionals de SOM catalans.

L´ISIS ATEMPTA A L’IRAN: UNA EXPLICACIÓ GEOPOLÍTICA.

L´ISIS va atemptar aquesta setmana a l’Iran, causant 12 morts. Per a molts podria semblar contradictori que el terrorisme islamista ataqués a un país que es defineix a si mateix com “República islàmica”, però, per als que coneixem una mica la realitat del Pròxim Orient, l’atemptat respon perfectament al que és la lògica d’enfrontaments i aliances en aquesta zona del món, cosa que molts semblen ignorar reduint tot a esquemes simplistes, i -el pitjor- absolutament falsos. Uns aclariments necessaris, no només per explicar l’atemptat, sinó per aclarir les línies de ruptures, els equilibris i les aliances., I tractar d’evitar que molta gent a Europa es confongui “d’aliats”.
L’atac terrorista a l’Iran és degut bàsicament a tres motivacions, que llegides en el seu conjunt apunten en una sola direcció.
-Motivacions religioses: Recordem que el terrorisme islamista, i tot el relacionat amb la violència musulmana és d’arrel wahhabita, és a dir de la branca radical del sunnisme, una de les dues grans divisions de l’Islam. És precisament aquest wahhabisme el qual comparteix les monarquies regnants a l’Aràbia Saudita i gran part dels països àrabs del Golf.

L’altra gran divisió de l’islam és el xiisme, a la qual precisament pertany Iran. El wahhabisme considera al xiisme una heretgia contrària a l’Islam, per tant l´ISIS no només no reconeix l’Iran com República “islàmica” sinó que la considera un obstacle per al Califat sunnita-wahhabita que ells pretenen instaurar. Afegir que l’Iran és un país musulmà, però no àrab.
-Motivacions econòmiques: Iran està explotant nou gasoductes cada vegada amb més capacitat de producció, això fa que es converteixi en un perillós enemic de les monarquies del Golf i d’Aràbia Saudita
-Motivacions geopolítiques: Iran és el gran aliat a la zona del gran enemic del wahhabisme i l’islamisme polític: la Síria de Baixar al-Àssad, l’únic règim laic i amb total llibertat per als cristians, que queda al Pròxim Orient àrab. Iran -en segon lloc després de Rússia- és el país que ha fet possible que al-Àssad es mantingués en el poder i Síria no caigués en mans de l´ISIS, protegit en un primer moment per diversos països occidentals, amb els Estats Units al capdavant . Recordem que la milícia que més baixes ha tingut i més valentament ha combatut a l’ISIS a Síria és la milícia libanesa xiïta Hesbol·là, finançada des de l’Iran.

L’atemptat destrossa les absurdes declaracions i Donald Trump en què acusa el xiïta Iran de ser el protector del terrorisme islàmic sunnita, durant la visita a l’Aràbia Saudita, país que sí que finança l’esmentat terrorisme, la selecció de futbol es va negar a guardar un minut de silenci per les últimes víctimes de l’atemptat de Londres i a la qual Donald Trump ha venut una ingent quantitat d’armes recentment. Qui protegeix realment el terrorisme sunnita-wahhabita?

I en tot aquest panorama eixamplem una mica més el mapa d’aliances. L’altre gran aliat a la zona dels Estats Units, és Israel, al seu torn enemic declarat d’al-Àssad i de l’Iran, i per allò dels de “l’enemic del meu enemic és el meu amic …”, aliat contingent d’Aràbia Saudita i tots els seus instruments … de tots. Que ningú es faci fantasies pensant que Israel és un aliat en la lluita contra el terror wahhabita, és un greu error que es soluciona coneixent la realitat geopolítica de la zona.
Unes reflexions necessàries per explicar un atemptat que confirma una vegada més les tendències i aliances en el tauler mundial.

Enric Ravello Barber.