Mossos i policies locals fugen.

20 set. Mossos i policies locals fugen.

No és el primer cop que es veuen imatges com aquestes, fa uns dies uns mossos també van sortir a les xarxes fugin d’un grup d’hostils.

Què passa? El que passa no es pot explicar amb quatre línies, és la suma de moltes circumstàncies, algunes fàcils de percebre, altres no tant si no es coneix el món policial.

Un resum extrem:

–Pèrdua d’autoritat, fomentada pels mateixos estaments de govern i les lleis (codi penal).
–Poc o molt poc càstig enfront d’agressions als agents (tècnicament a efectes penals s’anomena atemptat).
–Carència de suport dels comandaments, que són seleccionats en clau política, d’amiguisme, de submissió (no parlem dels comandaments directes de carrer, si bé la situació té metàstasi en aquests quan volen promocionar-se dins el respectiu cos, puix ja saben el que toca i s’espera d’ells) i les “innovadores” quotes per dones (disposició addicional vuitena de la llei de policies locals de Catalunya)
–Lupa sobre qualsevol actuació, auspiciada pel mateix cos policial. Això fa que molts cops els policies tinguem més “por” als de “darrere” que als d’enfront.
–Falta d’efectius i mala organització territorial, especialment pel que fa a les policies locals.

Podríem continuar, però a grans trets les coses van per aquí i com és lògic, la moral dels agents està gairebé per terra.

Per altra banda, val a dir que la gran majoria dels mitjans que fan patxoca de “la fugida” són els primers que posarien els policies a la picota si haguessin fet el que podien legalment fer i haurien d’haver fet, repel·lir-los amb duresa. Aleshores ortiren “ad nauseam” les fotos de la “violència policial” alimentant una situació en contra d’ells. Cupaires i la resta d’alimanyes aprofitarien per fer concentracions de rebuig contra la policia, les declaracions dels polítics de torn …. etc, i aleshores seria quan els comandaments d’amunt, per pressió política (els més espavilats ni tan sols les esperarien) ordenarien a afers interns d’obrir expedients per sancionar als policies.

Això ja ha passat més d’un cop i els policies de carrer ho sabem … Que esperàveu, doncs?

Pel que fa a les SOLUCIONS, no són cosa de quatres dies. Si bé de redreçaments a curt termini n’hi ha i podem assegurar que serien d’efecte gairebé immediat.
No costa tant, només és qüestió de voluntat política.