14 jul. NACIONALISME?, SOCIAL I REVOLUCIONARI.
“Qui critica el capitalisme, mentre aprova la immigració, la classe obrera de la qual és la seva primera víctima, més val que calli.Qui critica la immigració, mentre resta en silenci sobre el capitalisme, hauria de fer el mateix”
A. De Benoist.
“Avui, no es tracta de conservar el present o de tornar a un passat recent que ha fracassat, sinó de reprendre possessió de les nostres arrels més arcaiques, és a dir aquelles més adients per a la vida victoriosa”
Guillaume Faye.
Dues frases que haurien d’estar a la capçalera del llit de tot aquell que s’autodefineixi com NACIONALISTA.
La primera posa en solfa la hipocresia de molts grups i partits que fent, suposadament, de la nació el seu leitmotiv, subscrivien al mateix temps les ideologies i motlles que l’estan esclafant i pretenen eliminar-la.
La segona ens alerta dels processos històrics i de la impossibilitat de retornat a models i situacions com les de fa mig segle, per exemple, que “mutatis mutandis” (almenys per qui no s’hi fixa gaire), no solament ens han dut a la situació actual sinó que ja portaven dins seu l’ou de la serp. Serveixi com una menció especial i de retruc als que pretenen “conservar”, aquesta pretensió irreal de mantenir el sistema congelat, com un daguerreotip, i que “les coses no canviïn”.
Altressí, “Els conservadors” s’haurien de fer mirar què carall és allò que .. Pretenen conservar.
Cal desenganyar-se i sortir del marc, no hi ha canvi real possible dins els paràmetres i les normes de l’establishment, com ho anomenen els anglosaxons, només redreçaments parcials i puntuals i fer anar l’endiablada màquina més a poc a poc. Qui amb això en tingui prou, ja farà, però quedi ben clar, això ni és ni alternativa ni és NACIONALISME, és només i com a molt, endarrerir el procés i “volens nolens” legitimar-lo en convertir-se en una crossa, en comptes de fer el que toca, la traveta per ajudar-lo a caure.
Si a aquesta realitat punyent, li afegim les dinàmiques actuals de blocs de poder del segle XXI, l’escudella està servida i la tempesta que s’albira engolirà, com sempre ha estat durant la història, “als conservadors”.
Poc a res a “conservar” i gairebé tot per reconstruir i restaurar, perquè el veritable NACIONALISME ha de ser social i revolucionari … O no és res més que una caricatura.
SOM Catalans.
No hi ha comentaris